Study of the resistance to Cucumber mosaic virus aggressive strains in the melon (Cucumis melon L.) accession PI 161375

L'accessió exòtica de meló PI 161375 cultivar Songwhan Charmi (SC) presenta resistència a la major part de soques de Cucumber mosaic virus (CMV). S'ha descrit que la resistència a soques del subgrup II de CMV és recessiva i que està controlada pel gen cmv1, que és capaç d'evitar l...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Jinqiang, Yan
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2019
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:207926
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/207926
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Meló
Melón
Melon
Resistència
Resistencia
Resistance
CMV
Descripción
Sumario:L'accessió exòtica de meló PI 161375 cultivar Songwhan Charmi (SC) presenta resistència a la major part de soques de Cucumber mosaic virus (CMV). S'ha descrit que la resistència a soques del subgrup II de CMV és recessiva i que està controlada pel gen cmv1, que és capaç d'evitar l'entrada del virus al floema mitjançant una restricció a nivell de les cèl·lules de la beina. Aquesta restricció depèn de la proteïna de moviment (MP) viral, que és el determinant de la virulència. Per tenir resistència a la soca CMV-M6, pertanyent al subgrup I, a part de cmv1, també es requereixen dos altres QTLs: cmvqw3.1 i cmvqw10.1. No obstant, una soca més agressiva del subgrup I, CMV-FNY, és capaç de superar la resistència conferida per cmv1/cmvqw3.1/cmvqw10.1. Aquesta tesis té com objectius (i) identificar altres QTLs responsables de la resistència a CMV-FNY, (ii) caracteritzar la resistència conferida pels QTLs cmv1/cmvqw3.1/cmvqw10.1, i (iii) identificar els factors de virulència implicats en aquests tres QTLs. L'anàlisi de QTLs es va dur a terme mitjançant diverses poblacions F2 obtingudes del creuament entre les línies resistents a CMV-FNY, DHL142 i DHL69, i línies susceptibles. Es van detectar alguns possibles QTLs d'efecte menor als LG II, LG IX, LG X i LG XII. No obstant, cap d'aquests QTLs va ser reproduïble a les diferents poblacions avaluades, ni pels diferents mètodes de fenotipat utilitzats. Un cop avaluat el sistema d'anàlisi de QTLs emprat es va demostrar que aquest no havia estat l'apropiat per QTLs d'efecte menor. Probablement el factor limitant hauria estat la robustesa de l'avaluació fenotípica de la infecció en poblacions F2. L'estudi de la resistència, conferida per combinacions de dos o tres QTLs, va mostrar que malgrat les plantes s'acabaven infectant per CMV-FNY, hi havia un retard en la infecció, indicant que la resistència intervé restringint el moviment viral. Més endavant es va demostrar que la restricció actua a nivell de l'entrada al floema, enlloc d'intervenir a nivell del moviment del virus un cop dins del floema. Així doncs, cmvqw3.1 i cmvqw10.1 actuen dificultant el moviment de CMV-FNY al mateix punt de la infecció viral on ho fa cmv1 amb CMV-LS. La generació de pseudorecombinants entre CMV-FNY / CMV-M6 i CMV-FNY / CMV-LS va demostrar que el determinant de la virulència no es troba al RNA3. Aquests resultats suggereixen que la resistència a CMV de l'accessió SC es construeix mitjançant diferents nivells, essent cmv1 el primer nivell conferint resistència envers el subgrup II; el segon nivell cmvqw3.1 i cmvqw10.1 conferint una resistència eficient envers CMV-M6; i un tercer nivell on altres QTLs encara per determinar serien necessaris per conferir una resistència eficient a CMV-FNY. Actualment, sabem que els dos primers nivells de resistència estarien actuant restringint l'entrada de CMV al floema.

Similares en LA Referencia