Determinació d’antibiòtics mitjançant cromatografia líquida micel·lar en mostres fisiològiques i d’aliments

En la present tesi s'han desenvolupat diferents mètodes per a la determinació de diverses famílies d'antibiòtics (quinolones, penicil·lines i sulfamides) o compostos relacionats (omeprazole i els seus metabòlits) en diferents tipus de matrius (fluids fisiològics, medicaments i aliments) fe...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Rambla Alegre, Maria
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2011
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/669124
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/669124
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Cromatografía
Micelar
Antibióticos
Micellar liquid chromatography
Drugs
Antibiotics
Ciències Naturals, químiques, físiques i matamàtiques
543
Descripción
Sumario:En la present tesi s'han desenvolupat diferents mètodes per a la determinació de diverses famílies d'antibiòtics (quinolones, penicil·lines i sulfamides) o compostos relacionats (omeprazole i els seus metabòlits) en diferents tipus de matrius (fluids fisiològics, medicaments i aliments) fent ús de la tècnica de cromatografia líquida micel·lar (MLC). Tots els procediments han sigut validats seguint diverses guies establertes per organismes oficials (FDA, ICH, EC) depenent del tipus de mostra que s'analitzava en cada cas, amb l'objecte de garantir la fiabilitat i qualitat dels resultats. Uns dels avantatges de l'MLC és que permet la injecció directa de mostres fisiològiques i d'aliments, la qual cosa redueix considerablement l'etapa de pretractament de les mateixes, així com la pèrdua d'analits. Un altre avantatge és que les fases mòbils micel·lars utilitzen menys quantitat de dissolvent orgànic que les emprades en l'HPLC convencional, la qual cosa fa que d'una banda els mètodes es qualifiquen de "green chemistry" i d'una altra que es reduïsquen els costos. En tot cas, tots els mètodes d'anàlisi inclosos en aquesta tesi mostren la seua validesa per al control dels antibiòtics en les mostres reals analitzades.