Recuperar la llengua del cor: el coneixement i l’ús de la llengua catalana de la població de 65 i més anys a les Illes Balears
[cat] Aquest article pretén fer conèixer la situació de la llengua catalana a les Illes Balears en el col·lectiu de població de 65 i més anys, tot comparant-la amb la situació general del català a la nostra societat. La llengua és coneixement, però fonamentalment ús. I, tot i que é...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | anuariEnvelliment:2015_anuari_envelliment_p025 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariEnvelliment/index/assoc/2015_anu/ari_enve.dir/2015_anuari_envelliment_p025.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariEnvelliment/document/2015_anuari_envelliment_p025 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Catalan language Usage Older people |
| Sumario: | [cat] Aquest article pretén fer conèixer la situació de la llengua catalana a les Illes Balears en el col·lectiu de població de 65 i més anys, tot comparant-la amb la situació general del català a la nostra societat. La llengua és coneixement, però fonamentalment ús. I, tot i que és indubtable que se n’han produït avenços en l’actual fase constitucional i estatutària, es detecta una situació aparentment contradictòria: un important increment del coneixement, però una reducció de l’ús del català com a llengua habitual. Així, mentre que l’escolarització en català n’explica l’increment del coneixement, la reducció de l’ús i la poca presència de la nostra llengua, sobretot en certs sectors, requereix d’explicacions més complexes i multifactorials. Els forts corrents migratoris d’entorns no catalanoparlants, les convencions i les pressions socials instaurades, uns mitjans de comunicació on la llengua catalana és minoritària i minoritzada i determinades polítiques públiques que han apostat decididament per aprofundir la bretxa lingüística i afavorir els processos de substitució, ho expliquen en bona mesura. En aquest entorn, la tercera edat presenta unes taxes d’ús oral de la llengua superiors a la mitjana, però amb una tendència significativament decreixent i el mateix succeeix quant a comprensió i domini oral. En l’àmbit de l’alfabetització total, contràriament, s’ha produït un destacable increment. A mitjà termini, cal esperar la intensificació d’aquestes tendències. A llarg termini, el futur de la nostra llengua com a instrument de comunicació habitual dependrà de la implicació efectiva de les institucions públiques i de tota la societat. |
|---|