Salvador Espriu i la Universitat de Barcelona. D'arqueòleg frustrat a Doctor honoris causa.
Parlar de la relació de Salvador Espriu amb la Universitat de Barcelona és donar a aquesta institució l"autèntic paper d"Alma Mater, de mare nutrícia, que tantes vegades se li atribueix i que en tan poques s"acompleix. Lluny del senil desencís que traspua la seva carta d"acceptac...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2010 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/34316 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/34316 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Historiografia Historiography Espriu, Salvador, 1913-1985 |
| Sumario: | Parlar de la relació de Salvador Espriu amb la Universitat de Barcelona és donar a aquesta institució l"autèntic paper d"Alma Mater, de mare nutrícia, que tantes vegades se li atribueix i que en tan poques s"acompleix. Lluny del senil desencís que traspua la seva carta d"acceptació del doctorat honoris causa que li va ser concedit l"any 1980, d"altra banda lúcid testimoni i testament de la seva experiència acadèmica estroncada, hem de baixar als seus anys juvenils, universitaris, per retrobar un Salvador Espriu optimista, alegre, vital, enginyós i punyent, ple d"il·lusions. |
|---|