Stably stratified atmospheric boundary layer: study trough large-eddy simulations, mesoscale modelling and observations
[cat] La capa límit atmosfèrica és l’àrea directament influenciada per la presència de la superfície de la terra i la seva alçada és d’uns centenars de metres a uns pocs quilòmetres. Durant el vespre, el refredament radiatiu estratifica establement l’aire prop del sòl i es forma el...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2005 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | tesisUIB:TDX-0509106-102451 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/tesisUIB/index/assoc/TDX-0509.dir/TDX-0509106-102451.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/tesisUIB/document/TDX-0509106-102451 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Physics Boundary layer (Meteorology) Meteorology |
| Sumario: | [cat] La capa límit atmosfèrica és l’àrea directament influenciada per la presència de la superfície de la terra i la seva alçada és d’uns centenars de metres a uns pocs quilòmetres. Durant el vespre, el refredament radiatiu estratifica establement l’aire prop del sòl i es forma el que es coneix com a Capa Límit Estable (CLE). D’avui en dia, la CLE és un règim que encara no està prou ben caracteritzat. La turbulència, que no és homogènia ni isòtropa, i la gran importància dels efectes locals com l’orografia, entre d’altres factors, dificulten l’estudi d’aquest règim. Per aquest motiu, la CLE és objecte d’especial atenció, sobretot a l’hora de millorar la seva representació en models tant de temps com de clima. Aquest treball es centra en l’estudi de la CLE mitjançant 3 eines diferents: 1) simulacions explícites de grans remolins (més conegudes com a simulacions LES), per determinar el comportament dels moviments turbulents, on les resolucions són de l’ordre de metres; 2) simulacions mesoscalars, per caracteritzar els efectes locals, on les resolucions són de l’ordre de kilòmetres; 3) anàlisi de les observacions sota aquestes condicions per tal de caracteritzar i entendre millor els fenòmens observats. En primer lloc s’estudia el rang d’estabilitats a on el model LES, que considera la teoria de Kolmogorov per la dissipació de l’energia, funciona correctament. Els resultats del model són realistes tal com mostra la seva comparació amb les mesures de dues campanyes experimentals (SABLES-98 i CASES-99). Per explorar més a fons els resultats LES i per comparar-los amb les mesures s’han utilitzat les Funcions de Distribució de Probabilitat (PDF). Aquests resultats LES són també comparables als obtinguts amb altres models LES, tal com mostra la intercomparació de models LES, més coneguda com a GABLS. Un cop desenvolupades totes les eines necessàries es fa un LES d'un cas més realista, basat en les observacions d'un màxim de vent de capes baixes (més conegut com a Low-Level Jet, LLJ). L’anàlisi combinat dels resultats LES i les mesures permet entendre millor els processos de barreja que tenen lloc a través de la inversió. Finalment, la contribució dels efectes locals s’estudia mitjançant les simulacions mesoscalars, en aquest cas centrades a l’illa de Mallorca. Durant el vespre es veu com les circulacions locals es desenvolupen a les conques (de longitud al voltant de 25km), formant-se, per exemple, vents catabàtics o LLJ com l’estudiat anteriorment. En aquest cas les simulacions es verifiquen amb imatges de satèl•lit NOAA i observacions de les estacions automàtiques de mesures, donant resultats semblants. |
|---|