Análisis del discurso ideológico en la educación ciudadana chilena
Aquesta investigació té com a objectiu principal comprendre i interpretar el discurs ideològic a l'Educació Ciutadana xilena a través de l'estudi del currículum i el pensament del professorat. S'emmarca en el camp de la Didàctica de les Ciències Socials, adoptant un paradigma sociocrí...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:305022 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/305022 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Educació Ciutadana Citizenship Education Educación Ciudadana Pensament del Professorat Teachers Thinking Pensamiento del Profesorado Ciències Humanes |
| Sumario: | Aquesta investigació té com a objectiu principal comprendre i interpretar el discurs ideològic a l'Educació Ciutadana xilena a través de l'estudi del currículum i el pensament del professorat. S'emmarca en el camp de la Didàctica de les Ciències Socials, adoptant un paradigma sociocrític i emprant una metodologia qualitativa amb enfocament a l'estudi del discurs. L'anàlisi se centra en les dimensions curricular i docent del discurs, cercant entendre com es doten de significat els conceptes polítics, carregant-los ideològicament. S'examinen tres nivells del discurs: macroestructural, mesoestructural i microestructural. Els resultats de la investigació revelen que el concepte de democràcia preval en totes dues dimensions del discurs. Tant el currículum com el professorat destaquen la importància de la democràcia com a sistema polític i social. A l'atribució de significat a la democràcia, emergeixen dos conceptes fonamentals: participació i drets. Aquests elements estructuren i organitzen la majoria dels temes abordats al discurs, configurant una tríada conceptual que es posiciona com la base ideològica de l'Educació Ciutadana a Xile. Totes dues dimensions del discurs subratllen la importància de la participació ciutadana activa, el compromís amb el bé comú i la defensa dels drets humans. A més, destaquen la necessitat de protegir i enfortir la democràcia mitjançant l'establiment de certs límits i fronteres per assegurar-ne el funcionament adequat. També coincideixen a valorar la igualtat de drets i promoure la diversitat i la inclusió com a elements essencials de la convivència democràtica. Tot i que els conceptes vinculats a la democràcia en el discurs no difereixen considerablement entre el currículum i el professorat, s'observen variacions en la rigidesa o l'obertura amb què s'aborden. El currículum tendeix a definir-los de manera categòrica, directa i simplificada. Aquesta rigidesa es tradueix en una articulació de significats carregats ideològicament i una comprensió monolítica de la democràcia i els conceptes polítics clau. En contrast, el professorat mostra una inclinació més gran cap a l'exploració crítica d'aquests significats, suggerint la possibilitat d'una conceptualització oberta que desmitifica i desafia les concepcions prescrites curricularment. Una diferència significativa és que el currículum adopta una perspectiva idealitzada de la democràcia, centrant-se en l'estructura normativa i les institucions que la sustenten. En canvi, el professorat postula una perspectiva més crítica, qüestionant i impugnant el sistema democràtic actual i les deficiències. Aquesta divergència també emergeix a les perspectives sobre la participació ciutadana: el currículum l'entén fonamentalment des d'una lògica institucional, mentre que el professorat advoca per una ampliació de la participació cap a espais no institucionals i comunitaris. Aquesta anàlisi del discurs ideològic de l'Educació Ciutadana xilena revela tensions subjacents, i destaca la dicotomia entre la racionalitat instrumental i transformadora en la concepció dels conceptes polítics clau. El currículum tendeix a una comprensió universal i hermètica de la democràcia, els drets i la participació, presentant-los com a entitats estàtiques i predefinides, cosa que resulta en la legitimació de l'statu quo. En contrast, el professorat expressa una perspectiva més flexible i contextualitzada d'aquests termes, possibilitant-ne la reinterpretació i la transformació. En última instància, aquesta tesi subratlla la importància d'una educació ciutadana que aborda els conceptes polítics clau comprenent la seva inherent controvèrsia i disputabilitat, propiciant la confrontació de perspectives divergents i la construcció de significats alternatius. |
|---|