Tos ferina a pediatria: factors pronòstic d’evolució en el pacient hospitalitzat
Objectius Identificar els factors pronòstic de mala evolució de tos ferina en els pacients pediàtrics hospitalitzats. Detallar l’impacte de la campanya de vacunació de dones embarassades contra la tos ferina en el nombre de pacients ingressats o en la gravetat de les formes clíniques. Mètodes Es pra...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/667157 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/667157 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Tos ferina Whooping cough Vacuna antipertússica Vacuna contra la tos ferina Pertussis vaccine Embaràs Embarazo Pregnacy Ciències de la Salut 616.9 |
| Resumo: | Objectius Identificar els factors pronòstic de mala evolució de tos ferina en els pacients pediàtrics hospitalitzats. Detallar l’impacte de la campanya de vacunació de dones embarassades contra la tos ferina en el nombre de pacients ingressats o en la gravetat de les formes clíniques. Mètodes Es practica un estudi descriptiu, retrospectiu i observacional de tipus cohort per revisió d’històries clíniques dels pacients menors de 18 anys ingressats al Vall d’Hebron Campus Hospitalari amb diagnòstic confirmat de tos ferina de març de 2002 a febrer de 2016. En una primera fase es valoren les característiques epidemiològiques, clíniques, de tractament i d’evolució, fent especial èmfasi en els factors associats a mala evolució. Es compara el grup amb evolució favorable amb el grup amb evolució desfavorable. En una segona fase es pren en consideració l’impacte de la campanya de vacunació en embarassades. Es compara el grup de nens ingressats en el període amb campanya d’immunització en dones embarassades amb el grup que no pertany al període de vacunació durant la gestació. Resultats Primera fase Van ingressar 214 infants amb tos ferina confirmada microbiològicament (per reacció en cadena de la polimerasa (PCR) 211 i per cultiu 97). Un 50,5% dels ingressats van ser de sexe femení. L’edat mediana va ser de 61 dies (rang interquartílic (RIQ) 39–105,25). La font d’infecció més freqüent van ser els germans, seguits de les mares. L’únic antecedent freqüent va ser la prematuritat (12,1%). L’evolució va ser desfavorable (van requerir ingrés a la UCIP) en el 19,6% dels pacients. Tres pacients van ser exitus (1,4%) i tres més van patir seqüeles (1,4%). L’edat inferior a 60 dies, la presència d’apnea i una xifra elevada de limfòcits inicials (> 10.000/mm3) van ser factors de mal pronòstic en l’anàlisi multivariant. Cap dels pacients que va ingressar a la UCIP havia rebut una dosi efectiva d’immunització contra la tos ferina administrada al nen. L’administració tardana de macròlids en el cas de tos ferina en el lactant comporta una major probabilitat d’ingrés a la UCIP. Segona fase comparativa de dos anys pre- i postcampanya d’immunització en dones embarassades (març de 2012 a febrer de 2016) En aquests 4 anys van ingressar 62 pacients: 35 en el període prevacunació i 27 durant el període posterior. Els grups pre- i postcampanya d’immunització en dones embarassades van ser comparables per a la majoria de característiques (edat, sexe, estada hospitalària o hemograma inicial). No hi va haver diferències entre els dos grups quant a la necessitat d’ingrés a la UCIP (9 versus 4; p=0,058). Dels 27 infants ingressats en període amb campanya d’immunització en dones embarassades, la majoria (22) no havien rebut immunització les seves mares; cinc mares havien estat vacunades durant la gestació (un d’aquests nens va ingressar a la UCIP). Dels pacients que les seves mares havien estat immunitzades durant la gestació un era prematur i dos eren majors de 4 mesos. Conclusions Una menor edat, l’absència d’immunitzacions contra la B. pertussis administrades al nen, l’apnea, el retard en l’administració de macròlid i una xifra de limfòcits inicials elevada (> 10.000/mm3) són factors de mal pronòstic en la cohort d’aquest estudi. Atès que durant la campanya d’immunització en dones embarassades la majoria de nens que ingressen per tos ferina són infants les mares dels quals no varen rebre la vacuna, cal intentar ampliar la cobertura en dones embarassades. La immunització materna contra la tos ferina no descarta del tot l’ingrés del lactant per tos ferina, però és la manera que hi ha d’intentar protegir el lactant abans de poder-li administrar les primeres vacunes. |
|---|