Modelación mediante elementos finitos para el deslizamiento de El Forn del Canillo, Andorra

L’esllavissada del Forn de Canillo és una de les més grans del Pirineu amb un volum mobilitzat de 360 Mm3. L’esllavissada és inactiva en la seva gran part, excepte en dues zones. En una d'elles s'ha centrat aquest treball; es tracta del lliscament o lòbul de Cal Ponet -Cal Borronet, amb un...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Ebensperger Berckemeyer, Walter Gonzalo Arturo
Tipo de recurso: tesis de maestría
Fecha de publicación:2023
País:España
Institución:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:español
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/384875
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2117/384875
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Landslides
Finite element method
Esllavissades
Elements finits, Mètode dels
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Geotècnia
Descripción
Sumario:L’esllavissada del Forn de Canillo és una de les més grans del Pirineu amb un volum mobilitzat de 360 Mm3. L’esllavissada és inactiva en la seva gran part, excepte en dues zones. En una d'elles s'ha centrat aquest treball; es tracta del lliscament o lòbul de Cal Ponet -Cal Borronet, amb una velocitat mitjana d'entre 2-4 cm per any i amb un volum mobilitzat de 1,15 Mm3. Malgrat la seva petita velocitat, el lliscament causa regularment danys a una carretera i a un túnel. Per aquest motiu, el desplaçament i la piezometría s'han monitorat des de l'any 2005. El sistema d'auscultació s'ha anat completant amb el temps i s'ha pogut traçar un perfil geològic prou complet. Un aspecte clau en la previsió de la mobilitat i del risc de les esllavissades és obtenir els paràmetres resistents del terreny de manera realista, en particular, de l'angle de fricció residual. Freixa (2021) va realitzar una anàlisi retrospectiva mitjançant el mètode d'equilibri límit, amb un coneixement limitat del flux d'aigua en el lliscament, i va obtenir un rang de valors d'aquest angle entre 27 i 31°. L'objectiu essencial d'aquest treball ha estat aprofundir en el coneixement del comportament del lliscament. Per a això, s'ha aprofitat el registre més llarg de l'auscultació, i de mostres de nous sondejos. S'han realitzat diversos assajos de laboratori per a caracteritzar el material de la superfície de ruptura; en particular, assajos de tall anul·lar i directe per a determinar l'angle de fricció residual. Es van obtenir valors de 14-15  amb el tall anul·lar, i de 35 amb el tall directe, utilitzant diferents fraccions del material. El nucli d'aquest treball ha estat el modelatge del flux d'aigua en el lliscament i de l'estabilitat del lliscament.