Factors genètics de la leishmaniosi canina: caracterització del Nramp1 com a gen candidat
L'objectiu d'aquesta tesi és la recerca de gens candidats de resistència o susceptibilitat a leishmaniosi canina. Aquesta malaltia, que és endèmica en l'area mediterranea, és una zoonosi causada pel paràsit Leishmania infantum, on el gos és el principal reservori. A més, està guanyant...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2002 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/5637 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-1016103-171823 http://hdl.handle.net/10803/5637 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Resisteència Nramp1 Leishmaniosi Ciències de la Salut 575 |
| Sumario: | L'objectiu d'aquesta tesi és la recerca de gens candidats de resistència o susceptibilitat a leishmaniosi canina. Aquesta malaltia, que és endèmica en l'area mediterranea, és una zoonosi causada pel paràsit Leishmania infantum, on el gos és el principal reservori. A més, està guanyant molta importància en l'home, ja que ha esdevingut una de les coinfeccions principals en malalts del virus de la SIDA.<br/>El món dels gossos aporta un material molt valuós per a l'estudi de malalties amb un component genètic: les diferents races presenten una elevada homogeneïtat genètica i existeix la possibilitat de tenir extenses famílies i de realitzar creuaments dirigits. El problema de les famílies en el món dels gossos és la fiabilitat de les mateixes. És per això que un dels objectius d'aquesta tesi fou posar a punt un sistema d'identificació individual i control de paternitats en extenses famílies amb un cert grau de consanguinitat. Per tal d'assolir aquest objectiu analitzàrem el polimorfisme i les freqüències al·lèliques de 10 microsatèl·lits en una família de 3 generacions formada per 360 Rottweilers amb un coeficient màxim de consanguinitat del 16% i ho compararem amb dos tipus diferents de poblacions de gossos: una formada per animals no relacionats de raça pura i una altra formada per individus no relacionats d'una barreja de races. Tot i que la població consanguínia mostrà una reducció del polimorfisme respecte la població mixta de gossos, aquests nivells foren similars als existents en les poblacions d'animals no emparentats de pura raça, concloent que els 10 microsatèl·lits analitzats són suficients per resoldre aquests tipus de proves en extenses famílies amb un cert grau de consanguinitat.<br/>La manca del mapa genètic al començar aquest estudi ens va obligar però, a analitzar els factors genètics involucrats en la diferent resistència o susceptibilitat a la leishmaniosi canina basant-nos en l'estratègia de gens candidats, que es fonamenta en aprofitar els coneixements ja existents en d'altres espècies on l'estudi genètic està més avançat. En ratolí s'ha demostrat que la primera línea de defensa natural vers la leishmaniosi visceral està sota el control del gen Nramp1, mentre que la progresió de la malatia està sota la influència dels gens del MHC. <br/>La caracterització del Nramp1 caní es portà a terme mitjançant primers ortòlegs de PCR que, donat l'alt grau de conservació d'aquesta família de gens, poden ser utilitzats com a primera aproximació d'anàlisi del polimorfisme d'aquest gen en d'altres espècies de mamífers, així com a marcador de tipus I per a dur a terme un anàlisi comparatiu del genomes. La caracterització complerta del Nramp1 del gos, posicionat al cromosoma 37, s'extén 9 kb que comprenen la regió promotora, 15 exons i un microsatèl·lit polimòrfic situat a l'intró 1. El gen codifica per una proteïna de 547 aminoàcids que presenta una identitat de fins al 87% amb les proteínes Nramp1 descrites en les diferents espècies de mamífers, conservant els motius estructurals. El residu G169 està conservat en el Nramp1 del gos. El microsatèl·lit situat a l'intró 1 s'utilitzà com a marcador per portar a terme un estudi de casos controls en 33 gossos resistents i 84 gossos susceptibles. La manca de distribució aleatòria d'un dels al·lels del microsatèl·lit suggereix una associació entre el gen Nramp1 i la susceptibilitat a la leishmaniosi canina. La identificació de mutacions amb una possible implicació funcional es dugué a terme mitjançant seqüenciació directe del cDNA i la regió promotora de quatre Beagles infectats experimentalment amb L. infantum. Dos dels gossos foren classificats com a resistents (R1 i R2) i dos com a susceptibles (S1 i S2) en funció de la seva resposta immunitària, que fou predominantment cel·lular o humoral respectivament. Les variants de seqüència a destacar foren: una zona rica en Gs a la regió promotora possiblement involucrada en la diferent expressió del gen, i una deleció complerta de l'exó 11, que conté el motiu consens de transport de la proteïna, en l'únic animal susceptible que ha necessitat un tercer tractament per evitar les continues recaigudes que patia.<br/>Pel que fa al segon gen candidat, i donat l'estat encara incipient en que es trobava la caracterització dels gens de classe II dels MHC en el gos, ens centràrem en l'anàlisi del polimorfisme present en els gens DRB1 i DQB1 on identificarem, mitjançant un sistema de PCR-RFLP, 3 i 6 nous al·lels per a cadascun d'ells respectivament. La gran heterogeneitat en la caracterització dels diferents al·lels d'aquests gens i d'altres gens del MHC caní, que anaven augmentant amb celeritat, mostrà la necessitat de crear un comité de nomenclatura que els estandaritzés, permetent d'ara endavant, la realització d'estudis d'associació amb una assignació inequívoca dels al·lels presents. |
|---|