“…el vientre está ya cansado de dar carne para el cañón o para el yugo”: mujer, neomalthusianismo y amor libre en la prensa anarquista de la región chilena (1898-1927)
Aquesta tesi descriu i analitza la primerenca penetració i difusió de les idees i discursos que van polititzar el cos i la sexualitat de dones i homes (aspectes que fins aquell moment es consideraven propis del “privat”) a la regió xilena per mitjà de la revisió de la premsa anarquista entre els any...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2022 |
| Country: | España |
| Institution: | CBUC, CESCA |
| Repository: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/687346 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/687346 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Neomalthusianisme Neomalthusianismo Neo-Malthusianism Anarquisme Anarquismo Anarchist Dona Mujer Women Ciències Humanes 93 |
| Summary: | Aquesta tesi descriu i analitza la primerenca penetració i difusió de les idees i discursos que van polititzar el cos i la sexualitat de dones i homes (aspectes que fins aquell moment es consideraven propis del “privat”) a la regió xilena per mitjà de la revisió de la premsa anarquista entre els anys 1900 i 1927, període caracteritzat per la progressiva modernització i transformació del país producte de l'expansió capitalista, però les conseqüències del qual van impactar al llarg dels anys de forma diferenciada a la població, sobretot a les dones i homes de les classes populars que vivien en una aclaparadora pobresa en el context de l'anomenada “qüestió social”. Davant d'aquesta situació, les i els anarquistes de la regió xilena de començaments del segle XX, van plantejar, com a part del seu ideari emancipatori, una nova moral sexual al voltant de tres eixos: la dona, l'amor lliure i el neomalthusianisme. Així, ia través d'aquests aspectes, sostinc que aquests llibertaris -d'acord amb alguns dels plantejaments de l'anarquisme internacional - van participar en processos de recepció, apropiació i resignificació de conceptes i eines de la ciència: de ser un instrument de regulació i normalització del cos de les dones i de la seva sexualitat al servei del poder, la van transformar en un instrument de lluita política i de resistència enfront dels circuits de producció i reproducció dels cossos en tant que força de treball -i de les relacions que esdevenen- dins del sistema capitalista. Per això l'anhelada revolució social impliqués no només transformar les relacions polítiques, socials i econòmiques en què es desenvolupaven dones i homes, sinó també modificar les pautes morals, culturals i sexuals que els regien, partint des d'allò individual/privat cap a allò col·lectiu /públic. Tot això, en un context en què la premsa era el principal vehicle pel qual es formava un anarquista, sobretot a través de l'enunciació de la idea, la circulació i la reelaboració. |
|---|