Contagio social de transtornos mentais: análise das estratégias biopolíticas de medicalização da infância
La medicalització en la infància, actualment, és un tema polèmic com a conseqüència de l’epidèmia de trastorns mentals que afecta infants i adolescents. Des d’aquesta perspectiva, es considera que una part de la població infantil i juvenil es veu perjudicada per diagnòstics psiquiàtrics erronis i tr...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/461527 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/461527 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Medicalització Biopolítica TDAH Medicalización Medicalization Biopolitics ADHD Ciències de la Salut 1 316 572 616.89 |
| Sumario: | La medicalització en la infància, actualment, és un tema polèmic com a conseqüència de l’epidèmia de trastorns mentals que afecta infants i adolescents. Des d’aquesta perspectiva, es considera que una part de la població infantil i juvenil es veu perjudicada per diagnòstics psiquiàtrics erronis i tractaments innecessaris. Per tant, la principal preocupació que emmarca aquesta investigació se centra en els nens i adolescents que s’estan etiquetant amb diagnòstics falsos positius de trastorns mentals i “tractats” farmacològicament com si tinguessin greus patologies. El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) ha estat triat com a tema transversal d’aquest estudi perquè en diferents països presenta una alta prevalença. A partir d’aquest context, s’ha establert com a principal objectiu d’investigació analitzar com el concepte de risc i les classificacions del Manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals (DSM) enteses com a estratègies biopolítiques, es trasmeten als mitjans socials i articulen el procés de medicalització dels infants, a través d’utilitzar els microsistemes fràgils (escola, família i associacions de suport). El desenvolupament de la investigació parteix d’una perspectiva crítica interpretativa per a l’anàlisi de dades, que van ser obtingudes a partir de la triangulació de fonts i de tècniques: revisió integradora, grup focal, entrevistes, aplicació de qüestionaris oberts i etnografia virtual. Els camps d’investigació han estat una escola pública de Florianópolis i dues comunitats virtuals de la xarxa social Facebook. Es considera que les informacions sobre els trastorns mentals escampades per les xarxes socials, amb la identificació d’educatives, i sumades a la publicitat, caracteritzen la vulnerabilitat del camp virtual. Aquest escenari facilita l’ampliació dels horitzons de consum, introduint productes que cobreixin les necessitats culturals creades (benestar, millor rendiment, més productivitat...), transformant així, culturalment, allò que es considera normal en patològic. Per tant, una part significativa dels diagnòstics de TDAH en infants i adolescents poden ser induïts per aquest procés que jo anomeno de contagi social. |
|---|