Anàlisi i diagnosi de l'hospital de referència de Kanzenze i perspectives de futur en l'atenció clínica
Actualment, la prioritat en el món de la rehabilitació s’està desenvolupant principalment, des de i per als països més desenvolupats amb economies més avançades, sense prioritzar cobrir primer les necessitats bàsiques dels que tenen baixos nivells d'ingressos i de qualitat de vida. Aquest treba...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/413937 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/413937 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Bioengineering Bioenginyeria Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria biomèdica::Biomaterials::Pròtesis |
| Sumario: | Actualment, la prioritat en el món de la rehabilitació s’està desenvolupant principalment, des de i per als països més desenvolupats amb economies més avançades, sense prioritzar cobrir primer les necessitats bàsiques dels que tenen baixos nivells d'ingressos i de qualitat de vida. Aquest treball té com a objectiu analitzar in situ la realitat de la rehabilitació en l'hospital de referència de Kanzenze de la República Democràtica del Congo i a partir de la diagnosi realitzada, elaborar i avaluar les perspectives de presents i de futur en l'atenció clínica. L’Hospital General de Referència de Kanzenze es troba en un entorn, país, cultura i context hospitalari clarament diferent de la realitat coneguda i viscuda. La realitat socioeconòmica, les estructures i recursos empobrits i escassos dificulta el seu correcte desenvolupament. Amb el pes de la maternitat, l’obstetrícia, la ginecologia i el paludisme, la rehabilitació queda en un terme poc prioritari i recau tota la informació i coneixement en una sola persona, sense cap constància ni suport físic amb el qual poder treballar. Les condicions higièniques no són bones, per prevenir les infeccions i l’associat desgast accelerat i conseqüent debilitat prematura quan són reiterades, es desenvolupa un treball transversal per sensibilitzar i dona eines d’actuació amb els recursos propis per millorar la qualitat de l’aigua en el seu dia a dia. L’Hospital està dividit físicament per mòduls i especialitats. El nombre total del personal d’infermeria és inferior al nombre de mòduls en el que hi poden haver pacients, per tant, hi ha molts mòduls en el que no hi ha cap personal a qui poder-se dirigir i en el que hem incidit creant un sistema de comunicació sense fils reduint al màxim el consum energètic. Finalment, a partir d’un cas zero, s’analitza, estudia i compara la viabilitat de dos models de pròtesis 3D que posteriorment s’adapten a la realitat i l’entorn concret tant teòricament com en el prototip del model amb la visió final de capacitar la fabricació en l’hospital. El procés estarà acompanyat i assistit amb el material, guies i els recursos necessaris per cobrir tot el cicle de la rehabilitació amb la pròtesi així com dels aspectes més tècnics. Podem concloure que aquest treball té marge de millora pel que fa a l’atenció directa en les malalties més freqüents de l’hospital, però la vegada es tracta d’un enfocament que assoleix el mateix objectiu, millorar la salut de la població. També ha quedat palès que és necessari més d’una intervenció per assolir el correcte acompanyament que es durà a terme més enllà del que queda recollit en aquest projecte. |
|---|