Polítiques de cooperació per a la Pau.
La seguretat mundial s'ha deteriorat en aquesta darrera dècada. Aquesta recerca vol comprendre com la política pública ha respost a aquesta degradació de la seguretat mitjançant l'anàlisi del que anomenem cooperació per a la pau. Definim cooperació per a la pau com la política pública vinc...
| Autores: | , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | libro |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:311724 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/311724 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cooperación Internacional Construcción de identidad Sensibilidad al conflicto Política pública ODG 16 - Pau, justícia i institucions fortes |
| Sumario: | La seguretat mundial s'ha deteriorat en aquesta darrera dècada. Aquesta recerca vol comprendre com la política pública ha respost a aquesta degradació de la seguretat mitjançant l'anàlisi del que anomenem cooperació per a la pau. Definim cooperació per a la pau com la política pública vinculada a la cooperació internacional que es du a terme en contextos de tensió, conflicte armat, o incideix en les causes o impactes d'aquests. Les polítiques de cooperació de pau s'observen a partir de: i) Definició d'accions de construcció de pau; ii) Identificació d'accions de sensibilitat al conflicte; iii) Anàlisi de la incorporació de dones i joves en iniciatives de pau i seguretat, així com de les mesures que afecten persones refugiades i desplaçades. S'exploren dues preguntes principals: Com han evolucionat les polítiques de cooperació de pau en el període 2015-2019? En quina mesura s'han adaptat als nous contextos interns i internacionals? Per a fer-ho utilitza una metodologia de política comparada. Així, s'estudien dos contextos de política municipal (Barcelona i València) i dos de regionals (Catalunya i País Valencià) que experimenten canvis de govern significatius en el 2015. La combinació de mètodes emprats inclou l'anàlisi documental i pressupostària, entrevistes semi-estructurades i grups de discussió. Els resultats indiquen que els governs estudiats destinen cada vegada més recursos públics a contextos en conflicte armat o tensió, (entre el 85% i el 99% de la cooperació a altres països, en funció de l'actor). Malgrat això, el grau de definició i incorporació de perspectives de sensibilitat al conflicte i comprensió de processos de construcció de pau no queda prou reflectit en instruments de cooperació. A la vegada, es mostra com els governs adapten la seva actuació a crisis amb impacte mediàtic, com ara l'emergència del desplaçament forçat i que es visibilitza a Europa el 2015. |
|---|