Estudi galènic i biofarmacèutic d’emulsions múltiples de clotrimazol, econazol i bifonazol d’aplicació tòpica
[cat] En el camp de la Indústria Farmacèutica és molt rellevant la innovació galènica que permeti al fàrmac alliberar-se d’una forma ràpida, eficaç i segura. En els últims anys, l’enfoc i avanç de la investigació farmacèutica en el camps dels sistemes dispersos, ha permès el desenvolupament de formu...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/113142 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/113142 http://hdl.handle.net/10803/404278 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Disseny de medicaments Emulsions (Farmàcia) Medicaments antifúngics Metabolisme dels medicaments Drug design Emulsions (Pharmacy) Antifungal agents Drugs metabolism |
| Sumario: | [cat] En el camp de la Indústria Farmacèutica és molt rellevant la innovació galènica que permeti al fàrmac alliberar-se d’una forma ràpida, eficaç i segura. En els últims anys, l’enfoc i avanç de la investigació farmacèutica en el camps dels sistemes dispersos, ha permès el desenvolupament de formulacions amb propietats fisicoquímiques i farmacològiques desitjades, les quals modifiquen de manera acusada el procés d’alliberació del fàrmac. Les emulsions múltiples d'aigua-en-oli-en-aigua (W/O/W) són sistemes dispersos de gran interès per la seva estructura i propietats, com a potencials sistemes d'administració de fàrmacs, que es formen per inversió de fases de una emulsió simple. Almenys, es requereixen dos agents tensioactius per a la formació, un amb valor baix de HLB (Balanç equilibri hidròfil-lipòfil) per a l'emulsió primària W/O i l'altre amb valor alt d’HLB per a l’emulsificació secundaria. Aquest sistema multiemulsionat proporciona en primer lloc, protecció dels fàrmacs inclosos en les diferents fases, capacitat per incorporar diversos actius en els diferents compartiments de l’emulsió i alliberament sostingut de fàrmacs (Silva- Cunha i cols., 1997). Els tractaments de les micosis superficials i/o cutànies es realitzen bàsicament amb antifúngics d’administració tòpica, encara que alguna vegada pot ser necessari l’ús d’antifúngics sistèmics. El tractament tòpic ofereix el potencial per aconseguir concentracions altes del fàrmac en la zona afectada de la pell amb una exposició mínima a d'altres òrgans. Això pot augmentar en gran mesura l’eficàcia i també la seguretat en relació amb l’administració sistèmica. De totes formes, el tractament indicat ha de ser sempre individualitzat en funció de les característiques del pacient i de les lesions que manifesta. El vehicle d’administració per cada tipus d’infecció fúngica, s’haurà d’escollir adequadament, el que assegurarà uns resultats idonis en cada situació. Els fàrmacs antifúngics es classifiquen, entre d’altres, segons les seves propietats químiques. Els derivats azòlics (inhibidors enzim lanosterol 14-α-desmetilassa) constitueixen un dels grups més representatius de la terapèutica actual per al tractament de les micosis superficials i/o epidèrmiques. Entre ells trobem: clotrimazol (CLT), bifonazol (BFZ), econazol (ECN), ... Una vegada revisada la bibliografia recent en el camp dels sistemes dispersos tipus emulsions múltiples, es proposen formulacions bàsiques inèdites actualment recomanades per a l’aplicació tòpica sobre la pell. En aquestes formulacions proposades s’hi vehiculen diferents agents antifúngics de tipus azol per tal d’avaluar les característiques fisicoquímiques i, per últim, veure el grau de penetració sobre la pell i la retenció cutània dels preparats obtinguts. Donat que el primer inconvenient de les emulsions és la seva inestabilitat, el present treball pretén, en primer lloc interpretar la incidència dels components d’aquestes formulacions en la seva estabilitat en funció de les característiques físico-químiques i, en segon lloc, justificar la viabilitat pràctica de les formulacions estudiades mitjançant la penetració del fàrmac sobre la pell, el grau de permeació cutània i l’eficàcia antimicrobiana. |
|---|