Anàlisi socioambiental i definició d'indicadors per a la gestió hídrica en escenaris de canvi climàtic: el cas del Baix Ter
Aquest treball analitza de manera integrada la gestió del recurs hídric al Baix Ter en un context marcat per l’augment de les pressions antropogèniques i els impactes creixents del canvi climàtic. El Baix Ter es troba en una situació de vulnerabilitat hídrica estructural derivada de la irregularitat...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2026 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:dnet:upcommonspor::6ecea0bba8bd6d128eb80f0a952ab799 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2117/460096 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Water resources development Climatic changes Sustainable development Water--Pollution Gestió hídrica Canvi climàtic Vulnerabilitat hídrica Indicadors ambientals Baix Ter Recursos hidràulics--Explotació Canvis climàtics Desenvolupament sostenible Aigua--Contaminació Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Degradació ambiental::Canvi climàtic Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Política i gestió ambiental::Gestió de l'aigua |
| Resumo: | Aquest treball analitza de manera integrada la gestió del recurs hídric al Baix Ter en un context marcat per l’augment de les pressions antropogèniques i els impactes creixents del canvi climàtic. El Baix Ter es troba en una situació de vulnerabilitat hídrica estructural derivada de la irregularitat climàtica mediterrània característica pròpia del territori, agreujada per l’increment de la temperatura, la reducció de la precipitació i la major freqüència de sequeres prolongades. Aquesta situació s’intensifica per la competència entre l’ús urbà, agrícola, turístic i ambiental, la dependència històrica del transvasament cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la fragilitat dels aqüífers costaners i dels ecosistemes humits i litorals. La caracterització de la zona d’estudi evidencia un mosaic de pressions qualitatives, quantitatives, específiques dels aqüífers i socioeconòmiques que actuen de manera acumulativa sobre la disponibilitat i la qualitat del recurs. La contaminació difusa per fertilització, les extraccions d’aigua superficial i subterrània, la intrusió salina, l’impermeabilització associada al creixement urbanístic, els abocaments industrials puntuals i les dinàmiques de regressió litoral són factors que comprometen la resiliència del sistema hidrogeològic. Aquest diagnòstic s’ha completat amb l’anàlisi de la governança, basada en un mapatge d’actors que mostra una estructura policèntrica amb rols i nivells d’influència desiguals, on destaquen la importància de l’Agència Catalana de l’Aigua, la Junta Central d’Usuaris i els ajuntaments, així com els conflictes recurrents associats al transvasament, a la prioritat d’usos i al manteniment dels cabals ecològics. L’estudi dels impactes del canvi climàtic confirma tendències preocupants: reducció del cabal fluvial, menor recàrrega d’aqüífers, augment de l’evapotranspiració, episodis de salinització, empitjorament de la qualitat de l’aigua i afectacions severes a ecosistemes com els aiguamolls del Baix Ter o el sistema dunar i litoral. Aquestes evidències, reforçades per la bibliografia disponible i per les entrevistes amb actors locals, destaquen la necessitat d’eines operatives per anticipar riscos i orientar mesures adaptatives. En resposta a aquesta necessitat, al treball es proposa un sistema d’indicadors ambientals i socioeconòmics dissenyats per monitorar l’estat del sistema i activar respostes adaptatives. Aquests indicadors organitzats en eixos de governança, disponibilitat, qualitat, agricultura, urbanisme, infraestructures, litoral, contaminació i biodiversitat; permeten traduir els impactes en variables mesurables i accionables. Entre ells destaquen el volum transvasat, el cabal del Ter, la piezometria, la conductivitat i els clorurs en aqüífers costaners, els nitrats, l’eficiència del reg, el consum turístic, la producció de dessalinització i l’hidroperíode de les zones humides. La seva validació mitjançant entrevistes amb experts, entitats gestores i administració local, reforça la seva utilitat pràctica i legitimitat social. En conjunt, aquest treball aporta un diagnòstic complet del sistema hídric del Baix Ter i una proposta sòlida d’indicadors que, vinculats a llindars i protocols d’acció, permeten avançar cap a una gestió hídrica més adaptativa, transparent i resilient. El seu ús integrat en un quadre de comandament pot contribuir a millorar la seguretat hídrica, la protecció dels ecosistemes i la sostenibilitat socioeconòmica del territori davant els escenaris climàtics futurs. |
|---|