Characterization of the mechanisms underlying alterations in macroautophagy and survival signalling in Huntington’s disease
La malaltia de Huntington és un trastorn neurodegeneratiu progressiu causat per una expansió de repeticions del triplet CAG (més de 37) en l’exó 1 del gen de la huntingtina que genera una proteïna aberrant. Aquesta proteïna modificada és tòxica i provoca una pèrdua selectiva de neurones GABAèrgiques...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2012 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/109154 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/109154 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Corea de Huntington Enfermedad de Huntington Huntington's chorea Autofàgia Autofagia Autophagy p62/SQSTM1 NBR1 mTOR PKCd Ciències de la Salut 616 |
| Resumo: | La malaltia de Huntington és un trastorn neurodegeneratiu progressiu causat per una expansió de repeticions del triplet CAG (més de 37) en l’exó 1 del gen de la huntingtina que genera una proteïna aberrant. Aquesta proteïna modificada és tòxica i provoca una pèrdua selectiva de neurones GABAèrgiques de projecció en el nucli estriat, tot i que també s’han detectat alteracions i degeneració en altres àrees de l’encèfal, generant una simptomatologia complexa que engloba alteracions motores, cognitives i emocionals. Un marcador de la patologia és la formació d’agregats proteics, principalment compostos per fragments N-terminals de la huntingtina mutada que es generen per l’acció de proteases. Un dels processos que condueix a la mort selectiva de les neurones és l’activació de l’apoptosi. L’equilibri entre vies pro-apoptòtiques i vies de supervivència no només és el que regula el destí de la cèl•lula, sinó que també podria participar en la regulació de l’aparició dels primers símptomes de la patologia en un individu afectat. En aquesta Tesi es descriuen tres possibles mecanismes cel•lulars activats en un model murí de malaltia de Huntington, que podrien participar en compensar la toxicitat que genera la huntingtina mutada i així retardar-ne la patologia: (1) la sobreactivació de l’autofàgia selectiva a estadis inicials de la patologia, important per la degradació de la huntingtina mutada; (2) la sobreactivació de la via de senyalització mTOR-AKT, que participa en mecanismes de supervivència cel•lular; i (3) la inhibició de la via de senyalització de la PKCδ, que quan es troba activada genera apoptosis cel•lular en cèl•lules que expressen la huntingtina mutada. Potenciar des d’edats primerenques qualsevol d’aquests tres mecanismes, doncs, podria ser una bona estratègia terapèutica per a la malaltia de Huntington. |
|---|