Imatge visual en la didàctica de les Ciències Socials. Tractament didàctic de la imatge en els cicles mitjà i superior de l'Educació Primària, La
La tesi doctoral de M. Teresa Arqué i Bertran veu els seus fruits després de més de vint anys de docència a la Facultat del Professorat de la Universitat de Barcelona. Les hipòtesis de partida, les reflexions, les anàlisis construïdes tenen per finalitat revertir, principalment, a la formació de fut...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2004 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/1333 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0606107-090530 http://hdl.handle.net/10803/1333 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Aplicacions didàctiques de la fotografia Alfabetització audiovisual Educació en Comunicació Ciències de l'Educació 373 |
| Sumario: | La tesi doctoral de M. Teresa Arqué i Bertran veu els seus fruits després de més de vint anys de docència a la Facultat del Professorat de la Universitat de Barcelona. Les hipòtesis de partida, les reflexions, les anàlisis construïdes tenen per finalitat revertir, principalment, a la formació de futurs mestres. El camp de treball es considera innovador en l'àmbit de la Didàctica de les Ciències Socials perquè és interdisciplinari i aborda la relació entre les fonts iconogràfiques, la construcció de conceptes socials i els comportaments del professorat entorn a un tema que segons la Unesco cal reivindicar que és l'existència d'una àrea d'Educació en Comunicació.<br/><br/>La tesi parteix d'una hipòtesis, i d'un model estructurat de nou sub-hipòtesis, que planteja l'analfabetisme audiovisual de l'alumnat com un dèficit atribuïble a la manca de formació del professorat que ha intervingut en la seva formació educativa anterior a la Universitat. Aquesta situació, constatable a l'aula, es dóna alhora que es comprova la creixent presència del document fotogràfic com a vehicle de cultura i d'investigació, present en llibres de text, en exposicions, en museus. Mentre que el document fotogràfic és va fent més present en molts àmbits de l'expressió i la presentació s'observa que no hi ha una transposició didàctica a la Didàctica de les Ciències Socials.<br/><br/>Per tant, els reptes d'aquesta tesi són els de presentar un estat de la qüestió pràctic i real de la situació en l'Educació Primària, per tal de recercar els dèficits des dels seus orígens; abordar la fotografia, d'entre el conjunt d'imatges, com a un mitjà propi d'expressió documental, els seus orígens i evolució; conèixer el tractament que els didactes de les ciències socials (la geografia i la història) han fet sobre l'ús, l'aprofitament i les dificultats de treball, amb aquestes fonts i recursos, a l'hora d'instruir idees geogràfico-històriques. I, de tot plegat, treure algunes reflexions útils per a la pràctica docent.<br/><br/>La tesi s'estructura en tres parts. En la primera part, després de contextualitzar les finalitats i les hipòtesis de treball, es concreta l'objecte d'estudi. Això és la delimitació d'un camp observacional escolar que engloba el conjunt d'escoles, la majoria de titularitat pública, però també concertades i privades, del municipi de Cerdanyola del Vallès (província de Barcelona). Es detallen els instruments de recollida d'informació (qüestionari adreçat als mestres tutors dels cursos mitjà i superior de l'Educació Primària) i la metodologia seguida en el procés experiencial. A continuació s'aprofundeix en l'enginy fotogràfic i la seva naturalesa, des d'enfocaments que procedeixen de la història fotogràfica, la filosofia, la sociologia i l'antropologia cultural. L'aproximació exhaustiva d'aquesta aportació es converteix en el substrat fonamental per a comprendre l'obra fotogràfica i les diferents maneres d'analitzar-la i concebre-la, sense la qual, una formació iconogràfica quedaria minvada d'aspectes de gran rellevància històrica, documental i cultural.<br/><br/>En la segona part, es tracta de presentar l'estat de la qüestió sobre propostes i mètodes de treball en fonts iconogràfiques a l'aula, suggerits per diferents especialistes en didàctica de les ciències socials, i en especial, en didàctica de la geografia. Aquesta aportació ajuda a sistematitzar diferents maneres, entre el professorat, d'interpel·lar en l'aula, amb les fonts iconogràfiques. Així com també es fan paleses les dificultats, per part de l'alumnat, en saber interpretar el significat de les imatges que es mostren a les classes de geografia. Tal i com la doctoranda expressa en la part introductòria de la tesi, en aquesta segona part, es veu el compromís per a tractar el discurs visual en competència directa amb el text verbal i per aquest motiu es proposen estratègies ordenades per a abordar les fonts fotogràfiques, en particular en la lectura del paisatge.<br/><br/>En la tercera part, ja conclusiva, es contrasta el model d'hipòtesis exposat amb els resultats observacionals. El buidatge de més de 40 qüestionaris contestats pel professorat mostra que les imatges a les classes de ciències socials són molt importants, quasi més que les fonts cartogràfiques, però el professorat reconeix una manca de formació bàsica en cultura visual. Molts dels resultats, no obstant, són declaracions de bones intencions, i de fet la pràctica avala un bon ús de les imatges per a complementar els continguts socials en el procés d'instrucció. Però en general, es percep una manca de consciència de les imatges com a vehicles de comunicació i, per tant, d'ajuda en el procés d'instrucció. D'aquí es desprèn que la imatge a les classes de ciències socials es troba en estat de sub-utilització. Quasi trenta preguntes i el seu tractament estadístic posen de manifest tendències del professorat a l'hora d'usar les imatges durant les lliçons, la noció personal sobre potenciadores habilitats cognitives i emocionals en joc, el criteri que s'aplica en la selecció de les fonts documentals, les formes de treballar la imatge amb independència o subordinació del text escrit, entre d'altres. La tesi comprova que és molt agosarat en aquesta investigació la pretensió de que el professorat aïlli la fotografia de la resta de recursos iconogràfics. I no solament això, aquesta mateixa realitat en comprova en molts manuals de didàctica de les ciències socials.<br/><br/>Finalment, la tesi sintetitza en cinc, les reflexions útils per a millorar l'ús d'aquestes fonts documentals en la didàctica de les ciències socials i conclou amb una reflexió final positiva. Positiva, perquè la tesi contribueix a delimitar un marc teòric i bàsic per al treball amb fonts fotogràfiques a l'aula, perquè insisteix en la necessària complementarietat del document fotogràfic amb d'altres fonts documentals, com les orals; perquè l'ús de les imatges en la construcció de conceptes s'adquireix amb metodologies de treball que posen l'accent amb la comunicació del discurs en l'aula, i la construcció del mateix, a partir d'hàbits de treball dialogants, interactius, i crítics. Això mateix, d'aquesta tesi, i en diferents apartats es pot extreure la insistència de que la mirada fotogràfica és tant tendenciosa i subjectiva com la mirada del text escrit. I d'aquí la necessitat de que els docents ajudin a fer veure als alumnes aquesta realitat en un món dominat per la informació mediàtica visual.<br/><br/>La tesi conté una variada bibliografia sense especificar temàtiques. Conté quatre annexos, i deu fotografies la majoria de les quals encapçalen les parts diferenciades atesa la temàtica abordada al llarg de la mateixa. |
|---|