Climate change and male animal reproduction
L'objectiu general d'aquesta tesi doctoral ha estat estudiar l'impacte que pot tenir el canvi climàtic, provocant situacions d'estrès tèrmic, i l'estacionalitat climàtica sobre la reproducció animal, en concret sobre la qualitat espermàtica, utilitzant un model experimental...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:168460 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/168460 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Calor Animals Conills Bestiar boví |
| Sumario: | L'objectiu general d'aquesta tesi doctoral ha estat estudiar l'impacte que pot tenir el canvi climàtic, provocant situacions d'estrès tèrmic, i l'estacionalitat climàtica sobre la reproducció animal, en concret sobre la qualitat espermàtica, utilitzant un model experimental (conill) i un model d'una espècie de gran interès ramader (boví). L'objectiu del primer capítol va ser avaluar l'efecte d'un model d'estrès tèrmic in vivo de cicles circadians d'estiu continus amb períodes de recuperació sobre la qualitat espermàtica, la fertilitat, la prolificitat i en la concentració d'hormones d'estrès utilitzant el conill com model. La fiabilitat del model es va demostrar mitjançant l'increment de metabòlits de cortisol fecal en animals sotmesos a estrès tèrmic. L'exposició d'animals a l'estrès tèrmic in vivo va comportar la disminució del percentatge d'espermatozoides viables, i l'augment de la proporció d'alteracions acrosòmiques i d'espermatozoides sense cua. Tot i que es van observar efectes negatius en alguns paràmetres de qualitat espermàtica, la fertilitat i la prolificitat no es van veure negativament afectades. Per tant, es suggerí la hipòtesi d'un possible desenvolupament de tolerància o d'adaptació dels animals a l'estrès tèrmic. En el capítol 2a es va desenvolupar un mètode fluoromètric vital (resazurin reduction test, RRT) per tal d'avaluar l'activitat metabòlica dels espermatozoides de conill. Els resultats van mostrar una correlació positiva entre l'activitat metabòlica a través del RRT i la proporció d'espermatozoides viables, i una correlació negativa entre l'activitat metabòlica i la presència d'espermatozoides amb anomalies acrosòmiques. El RRT és per tant un mètode prometedor per a l'avaluació indirecta de la viabilitat i els paràmetres morfològics. En el capítol 2b es va avaluar l'impacte d'un model d'estrès tèrmic in vitro en la qualitat espermàtica del conill. A més, es va determinar els possibles efectes d'estacionalitat climàtica en la tolerància tèrmica de l'esperma. Les mostres espermàtiques recollides en estacions càlides i fredes van ser exposades a temperatures escrotals (32,5ºC), corporals (37ºC) o d'hipertèrmia (42ºC). Només l'exposició de les mostres espermàtiques a temperatures d'hipertèrmia va comportar la reducció dels valors mitjans de motilitat total, activitat metabòlica, i velocitat curvilínia i mitjana. L'activitat metabòlica també va ser influenciada per la interacció entre l'estrès tèrmica i l'estació climàtica. Per tant, es pot extrapolar que en condicions in vivo, la presència d'espermatozoides en úters i oviductes de femelles en estat d'hipertèrmia podria comprometre la posterior fertilitat. En el capítol 3 es van avaluar els possibles efectes climàtics en la qualitat espermàtica de toros estabulats al nord d'Espanya. Les mostres seminals recollides a la primavera van mostrar valors cinemàtics (motilitat total i progressiva, velocitat mitjana i velocitat rectilínia), percentatges d'espermatozoides viables, proporció d'espermatozoides viables amb acrosoma no reaccionat, i proporció d'espermatozoides vius no productors de superòxid o peròxid d'hidrogen més elevats que les mostres recollides en les altres estacions climàtiques estudiades. Aquests resultats poden ser indicatius d'una millor qualitat espermàtica en les mostres recollides a la primavera comparat amb les mostres recollides en altres estacions climàtiques. L'objectiu del capítol 4 va ser estudiar l'efecte de l'estacionalitat en la capacitat fecundant dels espermatozoides bovins i el seu posterior desenvolupament embrionari in vitro. Oòcits bovins van ser madurats i fecundats in vitro amb espermatozoides de toro recollits en diferents estacions climàtiques. Dels paràmetres estudiats, només la taxa de divisió embrionària mostrava una tendència cap a la significació entre estacions. Les mostres espermàtiques recollides a la primavera van mostrar desenvolupaments embrionaris més ràpids. S'hauran de realitzar més estudis per tal de verificar aquest resultats preliminars. |
|---|