Lectura del "Teetet": Saviesa i prudència en el tribunal del saber

Del <i>Teetet</i> de Plató hi ha lectures excel·lents. Però és comú a totes elles que privilegien uns fragments del text (els dedicats a la definició del saber) en detriment de tots els altres, de manera que perden, almenys en part, el sentit global del conjunt de l'obra. En el pres...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Ibáñez Puig, Xavier
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2004
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/2038
Acceso en línea:http://www.tdx.cat/TDX-0309105-111137
http://hdl.handle.net/10803/2038
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Platonisme
Saviesa
Saber
Plató
Prudència
Lectura
Hermenèutica
Coneixement
Ciències Humanes i Socials
14
id ES_400a1e6b07c2b54ca14db84bb65a4bb0
oai_identifier_str oai:www.tdx.cat:10803/2038
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv Lectura del "Teetet": Saviesa i prudència en el tribunal del saber
title Lectura del "Teetet": Saviesa i prudència en el tribunal del saber
spellingShingle Lectura del "Teetet": Saviesa i prudència en el tribunal del saber
Ibáñez Puig, Xavier
Platonisme
Saviesa
Saber
Plató
Prudència
Lectura
Hermenèutica
Coneixement
Ciències Humanes i Socials
14
title_short Lectura del "Teetet": Saviesa i prudència en el tribunal del saber
title_full Lectura del "Teetet": Saviesa i prudència en el tribunal del saber
title_fullStr Lectura del "Teetet": Saviesa i prudència en el tribunal del saber
title_full_unstemmed Lectura del "Teetet": Saviesa i prudència en el tribunal del saber
title_sort Lectura del "Teetet": Saviesa i prudència en el tribunal del saber
dc.creator.none.fl_str_mv Ibáñez Puig, Xavier
author Ibáñez Puig, Xavier
author_facet Ibáñez Puig, Xavier
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Sales i Coderch, Jordi R., 1943-
Alegre Gorri, Antonio
Universitat de Barcelona. Departament d'Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura
dc.subject.none.fl_str_mv Platonisme
Saviesa
Saber
Plató
Prudència
Lectura
Hermenèutica
Coneixement
Ciències Humanes i Socials
14
topic Platonisme
Saviesa
Saber
Plató
Prudència
Lectura
Hermenèutica
Coneixement
Ciències Humanes i Socials
14
description Del <i>Teetet</i> de Plató hi ha lectures excel·lents. Però és comú a totes elles que privilegien uns fragments del text (els dedicats a la definició del saber) en detriment de tots els altres, de manera que perden, almenys en part, el sentit global del conjunt de l'obra. En el present treball llegim <i>el tot</i> del <i>Teetet i les seves parts</i> per tal de provar de restituir-lo en la seva unitat orgànica. El mètode triat és <i>el comentari</i>, que ens sembla fecund precisament perquè integra tots els altres mètodes i els posa a treballar, cadascun d'ells, en el lloc precís on la qüestió examinada els reclama. Si <i>posar a prova aquest mètode és el contingut formal de la tesi, les conclusions referents al contingut del diàleg</i> a què hem pogut arribar constitueixen, en el que tenen de novetat, <i>el seu contingut material</i>. Es poden resumir en aquests sis punts. (1) El tema de l'<i>epistéme</i>, comunament assenyalat com el tema del diàleg, és només <i>un</i> aspecte d'un tema molt més general, que és el de la <i>saviesa</i> o, el que és el mateix, el de la plenitud assolible per l'home i, per tant, <i>el fer-se home</i> dels homes. (2) El nus, tant estructural com doctrinal, del diàleg, es troba al seu mateix centre, on <i>el déu</i> com a mesura del viure humà i <i>la prudència</i> com a mediació en virtut de la qual <i>ens fem homes</i> apareixen com la resposta socràtica (o platònica) a la qüestió principal. (3) Això constitueix una doble correcció a la posició de Teodor (que adverteix la mesura dels cels però lamenta la desmesura dels homes) i de Protàgoras (que veu en cada home una mesura i menysté el saber de mesures de Teodor): en tots dos casos <i>fer-se home</i> no significa res perquè la <i>immediatesa</i> (de la desmesura humana en Teodor, de la mesura-home en Protàgoras) fa que no pugui tenir lloc la <i>mediació</i> de la prudència. (4) L'antropologia platònica, doncs, reconeix a l'home (amb Protàgores) la capacitat de mesurar-se, però sosté (amb Teodor) que la mesura en relació a la qual ens mesurem és més enllà de l'home: en l'home hi ha ordre, però hi ha també un punt de desordre perquè s'ordena en relació al que no és ell. (5) Des d'aquesta perspectiva superior, els tres intents de definició del saber apareixen com un exercici de la prudència socràtica per <i>fer comparèixer</i> el saber en tota la seva complexitat i en la seva dependència (contra les pretensions d'autarquia de Teodor) en relació a la prudència-saviesa: l'opinió vertadera per mediació del <i>lógos</i> (tercera definició) és un cert tipus d'opinió vertadera (segona definició), aquella que a partir de la percepció (primera definició) s'estableix ella mateixa a través dels canals del cos i de l'ànima en virtut del <i>lógos</i> (referent a la cosa en cada cas examinada) que constitueix, pròpiament, el medi en virtut del qual la cosa en qüestió compareix tot fent-se visible. (6) El model d'home de coneixement és aleshores el jutge o, per ser més precisos, <i>un cert tipus de jutge</i>, aquell que, en paraules de Sòcrates (referint-se a ell mateix!), és capaç de jutjar (<i>krínein</i>) quins pensaments són vertaders i quins són meres imatges de pensament. El <i>lógos</i>, doncs, no és per si sol el coneixement, sinó la mediació que porta a una visió intel·lectual i que es guanya, com exemplifica el mateix <i>Teetet</i>, per un progressiu aclariment de la visió quan és ben enfocada per les paraules. És per això que <i>la prudència</i>, com a saber que sap de generalitats i de particularitats al mateix temps, <i>és, en suma, la clau de volta tant de la teoria com de la praxis</i>: resulta ser, en acabat, <i>el nus de la vida humana</i>. D'aquesta manera, contra la visió megàrica de Sòcrates com un erístic, <i>el conjunt del Teetet constitueix un exercici de la memòria platònica per restituir la dignitat del seu mestre</i>. Perquè la dialèctica, tot i la seva aparença externa, no és pas erística: no busca, com aquesta, cancel·lar el discurs referent al moviment, sinó que cerca, precisament, <i>moure l'home a fer-se (home)</i> a través i més enllà del discurs. El <i>Teetet</i> ens ensenya, en suma, què vol dir ésser <i>mestre d'humanitat</i>. En tenim el model en el mestre Sòcrates.
publishDate 2004
dc.date.none.fl_str_mv 2004
2005
2005
2011
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://www.tdx.cat/TDX-0309105-111137
http://hdl.handle.net/10803/2038
url http://www.tdx.cat/TDX-0309105-111137
http://hdl.handle.net/10803/2038
dc.language.none.fl_str_mv Español
language_invalid_str_mv Español
dc.rights.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/openAccess
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
application/pdf
application/pdf
application/pdf
application/pdf
application/pdf
application/pdf
application/pdf
application/pdf
application/pdf
application/pdf
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red
instname:CBUC, CESCA
instname_str CBUC, CESCA
reponame_str TDR. Tesis Doctorales en Red
collection TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869406708450721792
spelling Lectura del "Teetet": Saviesa i prudència en el tribunal del saberIbáñez Puig, XavierPlatonismeSaviesaSaberPlatóPrudènciaLecturaHermenèuticaConeixementCiències Humanes i Socials14Del <i>Teetet</i> de Plató hi ha lectures excel·lents. Però és comú a totes elles que privilegien uns fragments del text (els dedicats a la definició del saber) en detriment de tots els altres, de manera que perden, almenys en part, el sentit global del conjunt de l'obra. En el present treball llegim <i>el tot</i> del <i>Teetet i les seves parts</i> per tal de provar de restituir-lo en la seva unitat orgànica. El mètode triat és <i>el comentari</i>, que ens sembla fecund precisament perquè integra tots els altres mètodes i els posa a treballar, cadascun d'ells, en el lloc precís on la qüestió examinada els reclama. Si <i>posar a prova aquest mètode és el contingut formal de la tesi, les conclusions referents al contingut del diàleg</i> a què hem pogut arribar constitueixen, en el que tenen de novetat, <i>el seu contingut material</i>. Es poden resumir en aquests sis punts. (1) El tema de l'<i>epistéme</i>, comunament assenyalat com el tema del diàleg, és només <i>un</i> aspecte d'un tema molt més general, que és el de la <i>saviesa</i> o, el que és el mateix, el de la plenitud assolible per l'home i, per tant, <i>el fer-se home</i> dels homes. (2) El nus, tant estructural com doctrinal, del diàleg, es troba al seu mateix centre, on <i>el déu</i> com a mesura del viure humà i <i>la prudència</i> com a mediació en virtut de la qual <i>ens fem homes</i> apareixen com la resposta socràtica (o platònica) a la qüestió principal. (3) Això constitueix una doble correcció a la posició de Teodor (que adverteix la mesura dels cels però lamenta la desmesura dels homes) i de Protàgoras (que veu en cada home una mesura i menysté el saber de mesures de Teodor): en tots dos casos <i>fer-se home</i> no significa res perquè la <i>immediatesa</i> (de la desmesura humana en Teodor, de la mesura-home en Protàgoras) fa que no pugui tenir lloc la <i>mediació</i> de la prudència. (4) L'antropologia platònica, doncs, reconeix a l'home (amb Protàgores) la capacitat de mesurar-se, però sosté (amb Teodor) que la mesura en relació a la qual ens mesurem és més enllà de l'home: en l'home hi ha ordre, però hi ha també un punt de desordre perquè s'ordena en relació al que no és ell. (5) Des d'aquesta perspectiva superior, els tres intents de definició del saber apareixen com un exercici de la prudència socràtica per <i>fer comparèixer</i> el saber en tota la seva complexitat i en la seva dependència (contra les pretensions d'autarquia de Teodor) en relació a la prudència-saviesa: l'opinió vertadera per mediació del <i>lógos</i> (tercera definició) és un cert tipus d'opinió vertadera (segona definició), aquella que a partir de la percepció (primera definició) s'estableix ella mateixa a través dels canals del cos i de l'ànima en virtut del <i>lógos</i> (referent a la cosa en cada cas examinada) que constitueix, pròpiament, el medi en virtut del qual la cosa en qüestió compareix tot fent-se visible. (6) El model d'home de coneixement és aleshores el jutge o, per ser més precisos, <i>un cert tipus de jutge</i>, aquell que, en paraules de Sòcrates (referint-se a ell mateix!), és capaç de jutjar (<i>krínein</i>) quins pensaments són vertaders i quins són meres imatges de pensament. El <i>lógos</i>, doncs, no és per si sol el coneixement, sinó la mediació que porta a una visió intel·lectual i que es guanya, com exemplifica el mateix <i>Teetet</i>, per un progressiu aclariment de la visió quan és ben enfocada per les paraules. És per això que <i>la prudència</i>, com a saber que sap de generalitats i de particularitats al mateix temps, <i>és, en suma, la clau de volta tant de la teoria com de la praxis</i>: resulta ser, en acabat, <i>el nus de la vida humana</i>. D'aquesta manera, contra la visió megàrica de Sòcrates com un erístic, <i>el conjunt del Teetet constitueix un exercici de la memòria platònica per restituir la dignitat del seu mestre</i>. Perquè la dialèctica, tot i la seva aparença externa, no és pas erística: no busca, com aquesta, cancel·lar el discurs referent al moviment, sinó que cerca, precisament, <i>moure l'home a fer-se (home)</i> a través i més enllà del discurs. El <i>Teetet</i> ens ensenya, en suma, què vol dir ésser <i>mestre d'humanitat</i>. En tenim el model en el mestre Sòcrates.Plato's <i>Theaetetus</i> is taken to be an epistemological work. In fact, the most part of the interpreters agree to say that episteme is its main theme, and this agreement is the common ground within which all the contemporary polemics about the <i>Theaetetus'</i> take place. Unfortunately, such a perspective fails to give a coherent and synoptic explanation of the dialogue in its entire unity and therefore it is a defective one. This work first gives evidences of the thesis just exposed, and shows then that a more attentive reading of the <i>Theaetetus</i> permits us to establish the following conclusion: episteme is only a not the theme of the dialogue; a theme that must be considered only as a part of a more general research that can be stated as follows: «what is human being?». Paying attention to <i>Theaetetus'</i> main anthropological theme, it is possible to interpret the dialogue in a non defective manner. The present reading provides such an interpretation.Universitat de BarcelonaSales i Coderch, Jordi R., 1943-Alegre Gorri, AntonioUniversitat de Barcelona. Departament d'Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura2011200520042005info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionapplication/pdfapplication/pdfapplication/pdfapplication/pdfapplication/pdfapplication/pdfapplication/pdfapplication/pdfapplication/pdfapplication/pdfapplication/pdfapplication/pdfhttp://www.tdx.cat/TDX-0309105-111137http://hdl.handle.net/10803/2038TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCAEspañolADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.info:eu-repo/semantics/openAccessoai:www.tdx.cat:10803/20382026-06-14T12:46:07Z
score 15.301603

Similares en LA Referencia