Anàlisi del rendiment escolar en relació al risc de dèficit del desenvolupament detectat en l’avaluació realitzada als 4 anys amb Ages and Stages Questionnaires®, en prematurs tardans i a terme

[cat] 1. INTRODUCCIÓ El baix rendiment escolar (RE) s’associa a dificultats en l’assoliment de capacitats, comportant importants costos econòmics i emocionals pels nens i famílies. La prematuritat és un dels factors de risc més prevalent d’alteracions del desenvolupament. Cal avaluar si les eines de...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Martínez Nadal, Sílvia
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2019
País:España
Institución:Universidad de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/143440
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/143440
http://hdl.handle.net/10803/667787
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Neonatologia
Neurobiologia del desenvolupament
Infants prematurs
Rendiment acadèmic
Atenció precoç
Neonatology
Developmental neurobiology
Premature infants
Academic achievement
Early intervention (Education)
Descripción
Sumario:[cat] 1. INTRODUCCIÓ El baix rendiment escolar (RE) s’associa a dificultats en l’assoliment de capacitats, comportant importants costos econòmics i emocionals pels nens i famílies. La prematuritat és un dels factors de risc més prevalent d’alteracions del desenvolupament. Cal avaluar si les eines de cribratge de dèficit del desenvolupament (DD) són útils per detectar de manera precoç futures alteracions de l’aprenentatge i/o del comportament a l’edat escolar. 2. OBJECTIUS 1. Avaluar l’associació del cribratge de l’ASQ3 als 4 anys (ASQ3-48) amb els resultats acadèmics de la Prova d’Avaluació Diagnòstica de Primària (PADP) als 8-9 anys en una població de prematurs tardans (PT) i a terme (AT). 2. Analitzar la prevalença de baix RE als 8-9 anys. 3. Analitzar les variables associades amb baix RE. 4. Comparar la freqüència d’intervenció psicopedagògica/reforç escolar i d’ alteracions del comportament entre ambdues cohorts. 3. PACIENTS I MÈTODE Estudi prospectiu de cohorts de PT i AT, avaluats amb ASQ3-48 i, als 8-9 anys en les competències comunicativa i lingüística, i matemàtiques, mitjançant la PADP. Es registra la necessitat de suport psicopedagògic/reforç escolar, i d’ alteracions del comportament. Càlcul de la prevalença de baix RE i classificació en RE normal i baix. Es valoren les diferències entre PT i AT. Es comparen les mitjanes de l’ASQ3-48 entre els nens amb baix RE i RE normal mitjançant test t de Student amb correcció de Welch. Es determina l’associació de l’ASQ3-48 en relació al RE, descrivint les propietats psicomètriques, i corba ROC utilitzant la puntuació total de l’ASQ3- 48. Es descriu la freqüència i significació de rebre reforç escolar i dels trastorns de comportament, de forma global i entre PT i AT. Model de regressió logística univariant i multivariant definint les variables relacionades amb baix RE. 4. RESULTATS La població inclosa en l’estudi és de 133 nens, 75 PT i 58 AT. La taxa de risc de DD segons ASQ3-48 és del 14,3%. La prevalença de baix RE és del 12,8%. S’observa diferència significativa entre la puntuació total de l’ASQ3-48 en el grup amb RE normal (281,46 punts) respecte el de baix RE (267,35 punts), p 0,0054. Les propietats psicomètriques que determinen l’associació de l’ASQ3-48 en relació a baix RE són: sensibilitat 47,1%, especificitat 90,5%, VPP 42,1%, VPN 92,1%, odds pre-test 14,7%, LR+ 4,96%, LR- 0,58. L’AUC de la corba ROC generada utilitzant la puntuació total d’ASQ3-48 per a predir baix RE, és 0,73 (sensibilitat 0,54, especificitat 0,62), determinant un punt de tall òptim per discriminar baix RE de 275 punts. Les AUC dels PT i AT per separat mostren superior valor predictiu en els PT (0,75 vs 0,69). Sense diferències significatives entre ambdues cohorts, PT 0,75 (IC95% 0,59-0,92) i AT 0,69 (IC95% 0,44-0,94). La freqüència d’intervenció específica/reforç escolar és del 21%, significativament superior en els PT que en els AT (29,3% vs 10,3%, p 0,0014). La freqüència de trastorns del comportament és d’un 17,2% amb diferència significativa entre PT i AT (24% vs 8,6%, p 0,036). En el model de regressió logística univariant resulten significatives, en relació amb el baix RE: tenir un domini per sota el punt de tall en l’avaluació ASQ3-48 (OR 6,48 [IC95% 1,89-22,18], p 0,0024), i rebre algun tipus de reforç escolar (OR 4,2 [IC95% 1,43-12,67], p 0,007), que es mantenen significatives en el model multivariant (p 0,0021 i p 0,009 respectivament). 1.5. CONCLUSIONS - L’ASQ3 als 4 anys per identificar riscos de DD prediu de manera acceptable el baix RE a l’etapa dels 8-9 anys en el nostre medi. - No es troben diferències en el RE entre PT i AT, però els PT requereixen, de forma significativa, superior percentatge d’intervenció psicopedagògica. - Els majors requeriments de suport escolar o intervenció psicopedagògica dels PT suggereix que, probablement, la prematuritat tardana és, a llarg termini, una població de major risc que la població dels nascuts AT. - El gran nombre que representen els PT i el caràcter més subtil de les seves alteracions, obliga a dedicar una atenció especial a l’avaluació del seu desenvolupament.

Similares en LA Referencia