Estudi de la lipoproteïna lipasa mitjançant eines proteòmiques. Possible participació de l'òxid nítric en la seva regulació
[cat] La lipoproteïna lipasa (LPL) és un enzim amb un paper central en el metabolisme lipídic que, sotmès a una regulació específica de teixit, modula la distribució dels triacilglicerols circulants entre els diferents teixits de l'organisme. En el nostre grup s'han estudiat els canvis d&#...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2009 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/36203 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/36203 http://www.tdx.cat/TDX-0709110-115007 http://hdl.handle.net/10803/1041 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Proteòmica Lipoproteïnes Lipases Òxid nítric Proteomics Lipoproteins Lipase Nitric oxide |
| Sumario: | [cat] La lipoproteïna lipasa (LPL) és un enzim amb un paper central en el metabolisme lipídic que, sotmès a una regulació específica de teixit, modula la distribució dels triacilglicerols circulants entre els diferents teixits de l'organisme. En el nostre grup s'han estudiat els canvis d'activitat LPL associats a una situació d'estrès. En aquest treball descrivim inicialment que l'estrès agut per immobilització en rata provoca un ràpid descens (5 minuts) de l'activitat LPL del teixit adipós blanc retroperitoneal concomitant amb un augment de l'activitat LPL a plasma. Aquesta resposta suggereix que l'alliberament de l'enzim a la sang podria constituir un mecanisme de regulació de l'activitat LPL a teixits, no descrit anteriorment. A més a més, l'augment paral·lel dels nivells de nitrat a plasma durant la immobilització i resultats previs del nostre grup suggereixen que l'òxid nítric podria participar en aquest procés d'alliberament. En aquest context, vàrem recórrer a l'ús d'eines proteòmiques amb l'objectiu d'estudiar una possible modificació post-traduccional de l'LPL produïda per l'òxid nítric o per espècies reactives del nitrogen. L'aplicació d'aquestes eines ens ha portat a demostrar: (i) la inespecificitat de l'anticòs P66, un anticòs policlonal anti-LPL emprat en estudis anteriors, (ii) l'existència d'isoformes de punt isoelèctric (pI) de l'LPL de rata i (iii) la nitració in vivo en tres residus de tirosina de l'LPL de rata en resposta a l'administració de lipopolisacàrid, que podria constituir un nou mecanisme de regulació de l'activitat LPL tissular. El descobriment de l'existència d'isoformes de pI de l'LPL, obre les portes a estudis més exhaustius dirigits a la identificació de les diferències moleculars entre les isoformes i a explorar les seves possibles implicacions funcionals. |
|---|