Estudio de la acumulación de polisacáridos y de la expresión de VEGF como elementos de patogénesis en la hiperplasia prostática benigna en la rata
Aquesta Tesi Doctoral es va centrar en l'estudi de les alteracions lligades a canvis en el contingut intraluminal i en l'expressió i localització de citoquines i quimoquines a la pròstata de rates sanes i afectades per hiperplàsia prostàtica benigna associada amb l'edat (HPB). Els res...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:241111 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/241111 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | VEGF Polisacàrids Polisacárido Polysaccharides Hiperplàsia prostàtica benigna Hiperplasia prostática benigna Benign prostate hyperplasia Ciències de la Salut 616.6 |
| Sumario: | Aquesta Tesi Doctoral es va centrar en l'estudi de les alteracions lligades a canvis en el contingut intraluminal i en l'expressió i localització de citoquines i quimoquines a la pròstata de rates sanes i afectades per hiperplàsia prostàtica benigna associada amb l'edat (HPB). Els resultats van mostrar que l'aparició de la HPB era paral·lela a un increment en un contingut intraductal PAS+. Aquest contingut estava format majoritàriament per polisacàrids poc ramificats, amb presència majoritària d'enllaços α-1,4 glucosídics. D'altra banda, també es va observar un increment en l'expressió intracel·lular de l'enzima glicogen sintasa en algunes cèl·lules ductals, el que suggereix una alteració global en el metabolisme del glicogen ductal. L'estudi d'expressió de citoquines i quimoquines mitjançant mini-arrays va mostrar que la instauració de la pubertat està cronològicament relacionada amb una disminució generalitzada de l'expressió prostàtica d'un gran nombre d'aquests factors, malgrat que alguns d'ells tornen a incrementar els seus nivells a partir dels 6 mesos de vida. A més a més, l'aparició de HPB fou paral·lela a un increment de l'expressió prostàtica d'un grup reduït de citoquines y quimoquines, entre las que destaquen el PDGF, el TIMP-1 i el VEGF. Quan es van comparar el panell de expressió prostàtic i sèric de citoquines i quimioquines en rates de diferents grups d'edat pràcticament no es van observar proteïnes que patissin variacions equivalents, essent-ne l'única excepció el VEGF. Finalment, centránt-se en el VEGF, es va poder determinar que l'incremento observat en la seva expressió tant mitjançant miniarrays como per Western blotting es relacionava amb l'aparició de nivells significatius citoplàsmics de VEGF en les cèl·lules prostàtiques, apareixent també un increment en el processament post-traduccional de la proteïna a través del seu pas per l'aparell de Golgi. Aquestes alteracions van ser simultànies amb un increment significatiu en l'expressió del receptor de VEGF. Per tant,, como a conclusió d'aquests resultats es podria inferir que l'inici de la HPB està més relacionat amb canvis en els processos de angiogènesi prostàtica que en mecanismes inmunitaris 'per se'. Endemés, els resultats també van suggerir la possibilitat d'estudiar el patró d'expressió sèrica de VEGF com un possible marcador de HPB en rata. |
|---|