Composició macromolecular de la llet materna, influència de factors materns, gestacionals i neonatals i impacte en el creixement del nounat prematur
[cat] El fracàs del creixement postnatal és un dels problemes més freqüents dels nadons prematurs. S'estima que al voltant del 50% del creixement depèn del suport nutricional que reben. El contingut de macronutrients de la llet humana és característic però variable. Aquesta variabilitat depèn d...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/210001 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/210001 http://hdl.handle.net/10803/690626 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Neonatologia Infants prematurs Alletament Llet materna Creixement humà Neonatology Premature infants Breastfeeding Breast milk Human growth |
| Sumario: | [cat] El fracàs del creixement postnatal és un dels problemes més freqüents dels nadons prematurs. S'estima que al voltant del 50% del creixement depèn del suport nutricional que reben. El contingut de macronutrients de la llet humana és característic però variable. Aquesta variabilitat depèn del temps de lactància i de factors tant materns com neonatals, i pot tenir un paper determinant en el creixement i la salut dels nadons prematurs. La nostra hipòtesi és que certs factors materns i neonatals s'associen a canvis en la composició de macronutrients de la llet materna després d'un part prematur, i aquests canvis poden afectar el creixement i la salut del nounat. Els objectius del nostre estudi són: descriure la concentració de macronutrients i energia de la llet materna dels nadons molt prematurs durant les primeres vuit setmanes de vida i analitzar si el temps, certes característiques maternes, gestacionals i neonatals s'associaven a canvis en el seu estudi composició; descriure la ingesta enteral proteica i energètica de la nostra cohort, avaluant si s'adhereix a les recomanacions oficials i si hi ha associacions amb el creixement. Per això, vam dissenyar un estudi prospectiu de cohorts entre el gener del 2018 i el gener del 2020. Es van reclutar de forma consecutiva mares i els seus nadons molt prematurs d'edat gestacional igual o inferior a 32 setmanes i es van determinar les concentracions de macronutrients de la llet materna a la setmana 1, 2, 4 i 8 mitjançant l'analitzador de llet materna MIRIS. Avaluem 625 mostres (de 117 mares i 130 nadons molt prematurs). Les concentracions mitjana van ser: proteïna 1,3 ± 0,3 g/dl, carbohidrats 7,3 ± 0,6 g/dl, greix 3,7 ± 1,0 g/dl i energia 296,0 ± 41,0 kJ /dl (70,7 ± 9,8 kcal/dl). La variabilitat intra/interindividu era elevada. L'edat gestacional va correlacionar negativament amb la proteïna (rho: -0.307, p<0.001) i l'energia (r: -0.193, p=0.003). L'edat materna avançada, l'edat gestacional i la restricció del creixement intrauterí es van associar de manera independent amb el contingut de proteïna de la llet durant els primers 28 dies (R2 ajustat: 0,113, p=0,002). El creixement de la cohort va ser d'acord amb allò descrit en la literatura. Els pacients afectes de retard del creixement intrauterí van presentar un comportament diferent de la resta de la cohort. Després d'ajustar pels factors de confusió que poden influir en el creixement o en l'alimentació per via enteral, aquesta darrera només s'associava de manera independent amb menys rellevància amb l'evolució del pes al 28 dies i amb més força amb evolució del perímetre cranial a les 36 setmanes postmenstrual. Tot i les diferències composicionals descrites en aquesta tesi, no sembla que puguem elaborar unes directrius predictores de contingut macronutricional de la llet materna més enllà dels canvis temporals. El nostre estudi recolza la necessitat d'anàlisi de la composició de la llet humana a la pràctica clínica, que podria focalitzar-se en els nadons prematurs amb un creixement postnatal deficient o en mares amb factors associats a la producció de llet amb menor densitat nutricional. Segons els nostres resultats, el creixement està afectat tant per factors nutricionals com per factors no nutricionals com l'edat gestacional, el diagnòstic previ de retard de creixement intrauterí i les malalties relacionades amb la prematuritat. Pel que fa als factors nutricionals, l'aportació energètica sembla adequada en la majoria de casos, però sembla necessari millorar l'aportació proteica, que seria la que tindria més relació amb l'evolució somatomètrica, fet que dependria en gran mesura d'optimitzar les estratègies de fortificació. |
|---|