Essays on public sector management
Aquesta dissertació s'ha abordat i emmarcat per tenir en compte la perspectiva del rendiment de l'administració pública i presenta els resultats de les meves investigacions sobre qüestions relacionades amb l'AT des de diferents dimensions, en diversos països i durant molts anys. Cobre...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:243376 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/243376 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Gestió del sector públic Gestión del sector público Public sector management Administració tributària Administración tributaria Tax administration Anàlisi d'eficiència Análisis de eficiencia Efficiency analysis Ciències Socials |
| Sumario: | Aquesta dissertació s'ha abordat i emmarcat per tenir en compte la perspectiva del rendiment de l'administració pública i presenta els resultats de les meves investigacions sobre qüestions relacionades amb l'AT des de diferents dimensions, en diversos països i durant molts anys. Cobreix tres capítols corresponents a tres articles empírics. El primer capítol tracta de mesurar el rendiment de l'AT a 44 països (32 països de l'OCDE i 12 països que no pertanyen a l'OCDE), tot considerant la presència de variables contextuals. Utilitzant els estimadors de frontera desenvolupats i avançats recentment, com ara l'enfocament StoNED semi-no paramètric (embolcall de dades no paramètric estocàstic) de Johnson i Kuosmanen (2011, 2012) i l'enfocament d'ordre condicional m (Daraio i Simar, 2005, 2007), l'estudi es va dur a terme amb dades comparatives, extretes de la base de dades recent sobre TA, la base de dades TA de l'OCDE, versions 2013, 2015 i 2017 durant dos períodes entre 2008-2011 i 2012-2015. El segon capítol observa la competitivitat fiscal en la seva dimensió de complexitat fiscal, abastant 88 països en períodes temporals (2005-2016) i utilitzant el mètode fronterer no paramètric de dades del panell, és a dir, el model d'anàlisi d'embolcall de dades sense sortida explícita (d'ara endavant, dades del panell DEA-WEO ). Es va dur a terme una visió exhaustiva de la simplificació fiscal mesurant l'eficiència tant de l'anàlisi contemporània com a la llarga (Surroca et al., 2016; Pérez-López et al., 2018), que permet produir un rànquing (Toloo i Kresta, 2014), i examinar el canvi de productivitat d'aquests sistemes tributaris amb l'índex de Malmquist (Karagiannis i Lovell, 2016). Per continuar, el tercer capítol, que adopta un enfocament institucional, aborda els determinants de la complexitat tributària posant l'accent en l'impacte de la qualitat de l'entorn institucional, emprant l'estimador del mètode generalitzat de moments (sistema-GMM) del sistema de panells (Arellano i Bover, 1995; Blundell i Bond, 1998). Prenent una combinació de mètodes alternatius (incloent paramètrics i no paramètrics), tècniques innovadores i múltiples especificacions, aquesta dissertació contribueix generalment a la literatura de l'administració pública com el primer estudi empíric quantitatiu i un dels pocs projectes que aborden l'AT a nivell nacional múltiples disciplines, és a dir, gestió del sector públic, fiscalitat i anàlisi d'eficiència. És el primer intent en el camp per destacar (i) l'avaluació del rendiment de l'AT, adquirida simultàniament a partir de les opinions tant del cost administratiu com del nivell d'aplicació per a l'AT òptima, tal com es troba a Keen i Slemrod (2017), (ii) l'aplicació de la mesura del rendiment fiscal amb mètode fronterer no paramètric en el context de la producció implícita, i (iii) la investigació de determinacions institucionals de complexitat fiscal, posant èmfasi en la llibertat econòmica i de governança amb una combinació de mètodes paramètrics i no paramètrics. |
|---|