De la formació inicial dels mestres d'educació musical a la pràctica professional: anàlisi i avaluació
La LOGSE (1990) va definir nous perfils de mestre per a les diverses etapes de l'ensenyament obligatori, entre els quals el Mestre de Primària-Especialista d'Educació Musical. Aquest professional és el responsable d'impartir l'àrea de música en els centres de Primària i pot assum...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2001 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/5007 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0205102-113554 http://hdl.handle.net/10803/5007 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Educació musical Etapa primaria Formació inicial del professorat Ciències Socials 37 78 |
| Sumario: | La LOGSE (1990) va definir nous perfils de mestre per a les diverses etapes de l'ensenyament obligatori, entre els quals el Mestre de Primària-Especialista d'Educació Musical. Aquest professional és el responsable d'impartir l'àrea de música en els centres de Primària i pot assumir, a més, la docència d'altres àrees del currículum escolar. <br/>La recerca es centra en l'avaluació de la competència i la preparació didàctiques, en l'àmbit musical, assolides durant el període de formació inicial de mestres especialistes graduats a la UAB. Els objectius principals són:<br/>1. Anàlisi de la posada en pràctica en el medi escolar de la proposta d'educació musical per a l'etapa primària.<br/>2. Valoració de com els mestres en exercici desenvolupen i concreten la proposta didàctica: reformulació de la formació inicial.<br/>3. Delimitació de necessitats de formació permanent.<br/>La metodologia emprada es basa en el paradigma qualitatiu. La recerca es desenvolupa segons els paràmetres que defineixen una avaluació de programes i, en conseqüència, està orientada a la seva comprensió i millora. Malgrat que usa fonamentalment tècniques de recollida i d'anàlisi de dades de tipus interpretatiu, es recorre també a tècniques quantitatives quan la consecució dels resultats així ho aconsella. Els principals instruments dissenyats per a l'estudi de camp són: un qüestionari, tramès a la població diplomada entre el 1994 i el 1997 (4 primeres promocions), l'entrevista (realitzada a una mostra de 10 mestres) i l'observació sistemàtica de classes típiques (aplicada a una submostra de 5 mestres).<br/>Els resultats obtinguts, contrastats amb un petit grup dels propis subjectes participants, han conduït a les conclusions següents:<br/>Þ L'anàlisi de la pràctica en el medi escolar mostra mestres competents, que aconsegueixen que els seus alumnes s'impliquin activament en les activitats musicals proposades. Més enllà de les diferències individuals, no es detecten grans transformacions de la proposta treballada en la formació inicial. Hom es pregunta fins a quin punt hi influeixen les condicions de treball o el fet que es tracti de mestres novells.<br/>Þ La reformulació de la formació inicial no ha de significar, si més no a curt termini, un replantejament en profunditat. No obstant, s'han de millorar aspectes detectats com a punts febles. Els més significatius fan referència a revisar el repertori de cançons i audicions, així com els criteris per a la seva elaboració, preparar més àmpliament per a la docència a l'etapa infantil, replantejar la formació a l'entorn del treball creatiu, eixamplar el coneixement d'altres metodologies per a l'ensenyament de la música i desenvolupar estratègies per millorar l'atenció de la diversitat a l'aula i de l'avaluació formativa.<br/>Þ Es detecta una alta participació en activitats de formació permanent des dels primers anys posteriors a l'obtenció de la diplomatura. Cal, però, dissenyar i organitzar activitats de FP que fomentin l'intercanvi d'experiències i el debat entre especialistes. |
|---|