Sant Adrià de Besòs Del món rural a l’urbà: indústria i immigració La formació de la classe obrera (1900-1939)
La tesi doctoral: Sant Adrià de Besòs del món rural a l'urbà. Indústria i immigració: la formació de la classe obrera (1900-1939), analitza el pas del món rural agrari al món urbà industrial i la formació de la classe obrera del municipi del Pla de Barcelona. Analitza com s'ha desenvolupat...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/665806 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/665806 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Inmigración Immigració Immigration Clase trabajadora Classe treballadora Working class Sant Adrià del Besòs Ciències Humanes 93 |
| Sumario: | La tesi doctoral: Sant Adrià de Besòs del món rural a l'urbà. Indústria i immigració: la formació de la classe obrera (1900-1939), analitza el pas del món rural agrari al món urbà industrial i la formació de la classe obrera del municipi del Pla de Barcelona. Analitza com s'ha desenvolupat la colossal transformació econòmica, urbanística, social, política i cultural del municipi analitzant els factors geogràfics –riu Besòs i mar Mediterrània– i la influència que, sobre el procés d'urbanització, industrialització i creixement, va exercir la capital de Catalunya. Explica com va produir-se la transformació del territori sota la direcció dels propietaris de les terres, els industrials i l'arquitecte municipal –responsable de la planificació urbanística–, i segons els interessos dels grans propietaris barcelonins, que van vendre les terres a indústries o urbanitzacions. El control de l'Ajuntament i el suport de les elits locals, propietaris de terres, pagesos, comerciants i petits industrials; els va permetre dirigir tot el procés de creixement urbà i sotmetre a les classes populars i treballadores immigrants i adrianenques fins a l'arribada de la Segona República. La tesi analitza exhaustivament la població adrianenca que va arribar al municipi entre el 1920-1935 atreta per la industrialització lligada a la Segona Revolució Industrial, que necessitava una gran quantitat de mà d'obra; contingents humans que arribaren de la Catalunya interior, de les regions veïnes (València i Aragó), de Múrcia i d'Andalusia (Almeria). L'estudi inclou les variables socials i demogràfiques dels adrianencs i dels immigrants i un estudi complet de totes les grans empreses: origen, producció, accionistes, directius, treballadors, evolució econòmica o col·lectivitzacions (1936-1939). Finalment, analitza la vida social, política i cultural del municipi, amb un ampli estudi de les associacions, partits polítics i sindicats des de principis de segle fins a la derrota de la democràcia i de les classes populars i treballadores que van defensar la Segona República. El treball és l’estudi dels estatuts, juntes, llistats d'afiliats, activitats i tendències polítiques. Demostra com el món associatiu va ser un espai de vida democràtica en un poble sotmès a la dictadura de la burgesia local i barcelonina, per un sistema polític com el de la Restauració o el de la Dictadura de Primo de Ribera, que els deixava al marge del sistema o els reprimia sense contemplacions. L'estudi de la formació de la classe obrera adrianenca i la seva participació política demostra la forta influència del republicanisme federal –ERC i en molta menor mesura de l'EEF– i de l'anarcosindicalisme (CNT), en la formació de la consciència de classe dels treballadors i dels sectors populars i la seva incorporació decidida a la lluita de classes. El treball finalitza amb una anàlisi del cost humà de la Guerra Civil, de la repressió franquista i del retorn al poder de la dreta adrianenca de sempre, ara amb un Ajuntament feixista imposat per la força de les armes de la Dictadura Franquista. |
|---|