MUSS: a contribution to the structural analysis of continuous system simulation languages

En contrast amb els llenguatges clàssics de simulació, la tendència actual evoluciona cap a entorns de modelatge i simulació completament integrats. Aquests entorns combinen tècniques interdisciplinàries tals com IA, programació orientada a objectes, gestió de bases de dades y modelat de sistemes.&l...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Guasch Petit, Antonio|||0000-0002-5649-1051
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:1987
País:España
Institución:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/93209
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2117/93209
https://dx.doi.org/10.5821/dissertation-2117-93209
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:simulació de sistemes continus
llenguatge de simulació
Simulació per ordinador
Àrees temàtiques de la UPC::Informàtica
Descripción
Sumario:En contrast amb els llenguatges clàssics de simulació, la tendència actual evoluciona cap a entorns de modelatge i simulació completament integrats. Aquests entorns combinen tècniques interdisciplinàries tals com IA, programació orientada a objectes, gestió de bases de dades y modelat de sistemes.<br/><br/>Per aconseguir els anteriors objectius, la arquitectura del llenguatge de simulació i del entorn d'execució de la simulació te que ser dissenyat de manera que permeti la modularitat i la flexibilitat. Addicionalment, la robustesa del entorn te que ser potenciada.<br/><br/>Aquesta tesi proposa el sistema de simulació MUSS, que emfatitza els següents aspectes innovadors: la arquitectura jeràrquica del llenguatge de simulació MISS, les fases de preprocés i de segmentació, y la estructura del entorn d'execució de la simulació i altres mecanismes de gestió relacionats. <br/><br/>L'entorn MUSS pot tenir estudis, experiments y submodels; els submodels continus poden tenir regions inicial, dinàmica i estàtica. Els submodels son traduïts en codi objecte en aïllament gràcies al procediment de segmentació proposat. Aquest procediment esta basat en el concepte de digraf del submodel. La metodologia de segmentació incrementa la modularitat i flexibilitat del sistema evitant la estructura restrictiva dels submodels actuals. El digraf del submodel també es utilitzat per avaluar la consistència del codi.