L'Ús oral formal nord-occidental: criteris, descripció i orientacions ortoèpiques
La diversitat de contextos formals en què s’utilitza la llengua oral, unida a la interrelació constant entre parlants de diferents varietats geogràfiques, fa indispensable disposar de models referencials, integradors i funcionals que sorgeixin del consens entre l’autoritat acadèmica —la normativa— i...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2005 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat de Lleida (UdL) |
| Repositorio: | Repositori Obert UdL |
| OAI Identifier: | oai:repositori.udl.cat:10459.1/59853 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10459.1/59853 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Sumario: | La diversitat de contextos formals en què s’utilitza la llengua oral, unida a la interrelació constant entre parlants de diferents varietats geogràfiques, fa indispensable disposar de models referencials, integradors i funcionals que sorgeixin del consens entre l’autoritat acadèmica —la normativa— i els parlants —l’ús—, als quals cal garantir la màxima identificació possible amb les formes estàndard per tal d’afavorir- ne l’acceptació. El marc de l’oralitat formal creix en la mesura que augmenten les necessitats comunicatives d’una societat. Aquestes alhora generen nous àmbits de comunicació i afavoreixen el sorgiment del que anomenem comunicadors professionals. D’aquests s’espera sovint que s’erigeixin com a models lingüístics, ja sigui de forma individual o col.lectiva. De fet, aquestes exigències individuals o col.lectives són les que en bona mesura determinen el grau de normalització lingüística de la societat. |
|---|