Linking movement ecology with ecosystem services in Pyrenean scavenger populations. An innovative approach for the avian scavenger conservation

Investigacions recents han demostrat com el consum de carronya representa un procés fonamental en el funcionament dels ecosistemes, jugant aquest un paper clau en l'ecologia de la xarxa tròfica, ecologia de poblacions i ecologia de comunitats; però també en l'evolució, la conservació de la...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: García Jiménez, Ruth
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2021
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/673059
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/673059
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Aus carronyeres
Ecologia del moviment
Serveis ecosistèmics
Aves carroñeras
Ecología del movimiento
Servicios ecosistémicos
Avian scavengers
Movement ecology
Ecosystem services
Ecologia
59
Descripción
Sumario:Investigacions recents han demostrat com el consum de carronya representa un procés fonamental en el funcionament dels ecosistemes, jugant aquest un paper clau en l'ecologia de la xarxa tròfica, ecologia de poblacions i ecologia de comunitats; però també en l'evolució, la conservació de la biodiversitat i el benestar humà. Tot i aquesta renovada corrent científica emergent centrada en els carronyers vertebrats, aquest gremi es troba actualment amenaçat a nivell mundial. Els carronyers obligats (i.e. voltors) i algunes espècies de carronyaires facultatius de grans dimensions, com són els superdepredadors, enfronten la situació més preocupant. Avui en dia, 16 de les 23 espècies de voltors a tot el món pateixen cert grau d'amenaça en la seva conservació, trobant-se també en risc totes les aportacions ecològiques, econòmiques, sanitàries i culturals que aquestes espècies generen. No obstant això, els carronyers actualment són valorats en la societat per les seves contribucions de la natura a les persones (CNP) relatives al control de malalties i eliminació de cadàvers. De tots els països europeus, en l'actualitat, Espanya compta amb les poblacions reproductores més importants de les quatre espècies de voltors de Paleàrtic occidental (i.e. el voltor comú Gyps fulvus, el voltor negre Aegypius monachus, l'aufrany Neophron percnopterus i el trencalòs Gypaetus barbatus), juntament amb una àmplia varietat de carronyaires facultatius. Per tant, en el present, Espanya representa un dels països més importants per a la conservació dels carronyers europeus. Aquesta tesi aporta un enfocament innovador per a la conservació dels ocells carronyaires, centrant-se en l'ecologia del moviment i els serveis ecosistèmics proporcionats per aquest gremi als Pirineus. En aquest marc, l'objectiu principal d'aquesta dissertació ha estat estudiar tant (1) aspectes poc coneguts de l'ecologia del moviment de la població pirinenca de trencalòs, com (2) els serveis culturals prestats pel gremi d'aus carronyeres des d'una perspectiva socioecològica, per tal d'enfortir i assegurar l'eficàcia de les futures estratègies de conservació dirigides a aquestes espècies. El primer objectiu es va explorar utilitzant el trencalòs com a espècie model d'estudi, per tal d'identificar els motors que determinen els patrons de vol diaris de la població pirinenca mitjançant dades fiables de telemetria satel·lital. Gràcies als estudis d'aquesta tesi es va poder constatar que, tant factors externs, com interns, influïen en l'activitat de vol diària dels trencalòs, així com en el correcte funcionament dels transmissors amb els que van ser rastrejats (Capítols 2 i 1, respectivament). Concretament, l'activitat diària de vol dels trencalosos pirinencs va resultar estar fortament influenciada per les hores de llum, l'estació i l'estatus territorial, mentre que el sexe i el període reproductor van mostrar un efecte més lleu en el patró de moviment de les aus (Capítol 2). Al mateix temps, les troballes d'aquesta tesi van confirmar que els efectes combinats dels factors tecnològics i biològics d'espècies de gran mida influeixen significativament en l’adequat funcionament dels transmissors utilitzats habitualment en estudis d'ecologia del moviment (Capítol 1). Així, aquests resultats no només són d'interès ecològic ―essent de gran utilitat per al maneig i conservació del trencalòs i, amb ell, d'altres espècies d'ocells carronyaires―, sinó que també poden ser pràctics en el desenvolupament d'estudis de conservació a llarg termini basats en qualsevol dada d'ecologia de moviment en altres espècies de similars característiques. El segon objectiu es va examinar identificant i valorant el CNP proporcionat per les aus carronyeres europees als Pirineus a través d'una activitat turística basada en els carronyers (i.e. educació ambiental, observació d'aus o activitats de fotografia controlada, que s'ofereixen al visitar els punts d'alimentació suplementària per a aus carronyeres, PAS) des d'un enfocament socioecològic i econòmic combinat (Capítols 4 i 3, respectivament). Les troballes obtingudes en aquesta tesi van confirmar que les persones que gaudeixen de les aus carronyeres al visitar els PAS, perceben principalment el CNP beneficiós proporcionat per aquestes espècies. Els visitants dels PAS es van enfocar en CNP no materials (com també ho fan els observadors d'aus, en general), i apreciar particularment el valor d'identitat de les espècies d'aus carronyaires (Capítol 4). Es va estimar que aquesta activitat turística basada en les aus carronyaires representa un valor econòmic anual mitjà de € 4,21 ± 2,26 milions (US $ 4,90 ± 2.670.000), incloent € 2,18 ± 1,17 milions (US $ 2,53 ± 1,36 milions) de beneficis econòmics directes per a la comunitat local, dels quals, els costos de menjar i allotjament representen, en conjunt, la major contribució als ingressos locals (Capítol 3). Aquests resultats mostren com aquest turisme específic, basat en aus carronyaires i desenvolupat en un entorn científicament controlat, podria complir amb els objectius, tant de l'estratègia de conservació basada en la comunitat (CBC), com de l'ecoturisme. A més, aquestes activitats recreatives (i.e. d'observació d'aus, educativa i fotografia controlada) podrien funcionar com a eines potencials per mostrar els CNP no materials de les aus carronyaires a la societat. La inclusió de la dimensió sociocultural en les estratègies de conservació és imperativa si volem que aquestes siguin reeixides a llarg termini. Els entorns en què les persones poden beneficiar-se dels CNP no materials proporcionats per les aus carronyaires són importants per apropar les espècies carronyaires a la societat, augmentant la consciència de la gent i el coneixement popular i ecològic del valor d'existència de les espècies i la seva funció ecològica (inclosa la seva provisió de CNP), promovent així una mentalitat favorable cap a aquest gremi. Necessitem una perspectiva integradora de sistema socioecològic actual per fomentar polítiques de conservació sostenibles que puguin assegurar la coexistència d'espècies carronyaires clau, com són els voltors i els grans depredadors, amb l'espècie humana.

Similares en LA Referencia