El Biòtop com a mecanisme per la regeneració urbana : una aproximació al barri de La Pau
L’evolució i el desenvolupament del concepte de biòtop, des de les seves arrels filosòfiques a l’Antiga Grècia fins a la seva integració en l’ecologia moderna i la seva aplicació en el disseny de paisatges contemporanis, són el focus d’aquest treball. Al llarg d’aquesta investigació s’analitza com e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/416272 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/416272 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Landscape architecture Urban renewal Biòtop regeneració urbana ecología sostenibilitat biodiversitat resiliencia natura. Arquitectura del paisatge Biòtops Rehabilitació urbana Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge |
| Sumario: | L’evolució i el desenvolupament del concepte de biòtop, des de les seves arrels filosòfiques a l’Antiga Grècia fins a la seva integració en l’ecologia moderna i la seva aplicació en el disseny de paisatges contemporanis, són el focus d’aquest treball. Al llarg d’aquesta investigació s’analitza com els biòtops, definits com la interacció entre factors abiòtics i biòtics, s’han convertit en una eina essencial per a la gestió sostenible i la conservació de la biodiversitat. Tant els biòtops naturals com els recreats permeten la creació d’entorns resilients i multifuncionals, ja sigui en escenaris rurals, urbans o híbrids, que integren la natura i el benestar humà. A través de l’anàlisi de casos d’estudi, com els oasis en regions desèrtiques, les lleres dels rius, els Amfiteatres de Muyu-Uray, o projectes urbans com la Rambla de la Girada i el parc Promenade de Marbé, així com d’experiències pròpies com el forn de pa, el galliner i el llimoner, es destaca l’escalabilitat del concepte de biòtop, des de petits espais fins a grans mosaics ecològics. Aquests exemples il·lustren com els biòtops poden regenerar ecosistemes degradats, millorar la sostenibilitat de les ciutats i promoure la interrelació entre natura i comunitat. Finalment, s’argumenta que qualsevol espai on interactuïn de manera contínua factors abiòtics i biòtics pot considerar-se un biòtop, i la seva gestió adequada és clau per abordar els reptes ecològics contemporanis. |
|---|