L'amuntegament tonal en castellà, català i friülà en la Teoria de l'Optimitat
El friülà, el català i el castellà solucionen de manera diferent les situacions d'amuntegament tonal (és a dir, els casos on tres o més dianes tonals s'associen amb el mateix element segmental). La primera llengua ho fa mitjançant el truncament tonal, és a dir, no realitzant fonèticament u...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/147014 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/147014 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Fonologia Teoria de l'optimitat (Lingüística) Català Castellà (Llengua) Phonology Optimality theory (Linguistics) Catalan language Spanish language |
| Sumario: | El friülà, el català i el castellà solucionen de manera diferent les situacions d'amuntegament tonal (és a dir, els casos on tres o més dianes tonals s'associen amb el mateix element segmental). La primera llengua ho fa mitjançant el truncament tonal, és a dir, no realitzant fonèticament un dels tons fonològics. Les altres dues llengües ho fan allargant el segment al qual s'associen els tons. La diferència entre aquestes solucions es pot explicar mitjançant una jerarquització diferent del mateix conjunt de restriccions. Bàsicament, en friülà la restricció de nivell més elevat és DepLink-μ(voc), mentre que en català i castellà és Max(T). Aquest resultat representa el primer pas cap a una explicació interlingüística més general dels efectes de l'amuntegament tonal. |
|---|