Charles Taylor y Alasdair MacIntyre: sobre la identidad natural
L’antropologia filosòfica vol donar resposta a dues dimensions de la identitat humana. D’una banda, vol articular els elements ontològics que constitueixen aquella identitat en totes les èpoques i llocs. D’altra banda, vol donar raó de les variacions històriques i culturals de la identitat, és a dir...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2009 |
| País: | España |
| Recursos: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:20.500.14342/5834 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/20.500.14342/5834 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Charles Taylor Antropologia Alasdair MacIntyre Persona Identitat 1 572 |
| Resumo: | L’antropologia filosòfica vol donar resposta a dues dimensions de la identitat humana. D’una banda, vol articular els elements ontològics que constitueixen aquella identitat en totes les èpoques i llocs. D’altra banda, vol donar raó de les variacions històriques i culturals de la identitat, és a dir, de les diverses maneres de ser persona o subjecte humà. L’obra de Charles Taylor intenta respondre aquests interrogants. En consonància amb les investigacions d’autors com Merleau-Ponty, Heidegger i Wittgenstein, entre d’altres, Taylor ofereix una antropologia filosòfica que s’articula amb una fenomenologia de la percepció preobjetiva, una noció expressivista del llenguatge i una recuperació de la noció d’acció que pren en consideració la seva estructura teleològica. Per a Taylor, com a per Adaslair MacIntyre, una antropologia comprensiva ha de fer atenció no tan sols a allò que ens distingeix dels animals no humans, sinó a allò que ens fa semblants a ells, per tal de donar raó de les transicions mitjançant les quals els membres de la nostra espècie es converteixen en persones o subjectes plenament humans, és a dir, participants d’una dimensió semàntica, definits moral i espiritualment a partir de la nostra orientació constitutiva vers el bé. |
|---|