El Discurso de la autonomía en los editoriales de El Deber y La Razón, en Bolivia: 2006-2009
La tesis sobre el discurs de l'autonomía en els editorials d' El Deber i La Razón a Bolívia mostra de quina manera cada diari desplega una estratègia discursiva pròpia, ja sigui a favor o no del tema en qüestió, el pes dels temes que sobresurten, la forma en què es representen els actors i...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:149395 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/149395 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Autonomia Premsa Premsa i política |
| Sumario: | La tesis sobre el discurs de l'autonomía en els editorials d' El Deber i La Razón a Bolívia mostra de quina manera cada diari desplega una estratègia discursiva pròpia, ja sigui a favor o no del tema en qüestió, el pes dels temes que sobresurten, la forma en què es representen els actors implicats en la temàtica, els arguments que utilitza i la defensa o crítica que realitza constitueixen la balda que articula la ideologia institucional amb què arriben als lectors. L'estudio dels editorials de l'autonomia en el lapse de quatre anys (2006-2006) exposa les idees que es van transmetre i despullen un aspecte clau de la realitat - la polarització -, que en lloc de proposar respostes, enfonsa encara més la crisi. Especialment quan la defensa dels vells regionalismes continua i el plantejament de les autonomies en diversos nivells es l'escenari on s'evidencia la dificultat de la gestió pública quan no s'aconsegueixen acords i es prioritzen els interessos particular de cada nivell. El cert es que, bones o dolentes, les autonomies han estat incloses en la NCPE i agradi o no, cal buscar la manera de funcionar, això seria possible només si els mitjans també col·laboren a un pràctica veritable de visibilitzar no només els aspectes negatius del que implica la confrontació d'idees sinó apaivagar els ànims i buscar coincidències sobre les quals es pot començar a treballar. Aquest treball també ha desvelat la necessitat d'un aprofundiment més gran en els cursos de gestió de la informació, ja sigui a través de postgraus especialitzats en periodisme o de la formació en pregrau dirigida a prestar atenció a l'actualització dels continguts de les assignatures d'història i política acutal en les carreres de comunicació a Bolívia. O millor encara proposar la carrera específica del periodisme, ja que es una necessitat que encara no ha estat atesa en el context bolivià. |
|---|