Evolución normativa de la educación física escolar en el altofranquismo (1936-1970)

Aquesta tesi cobreix un periode i un àmbit de l'Historia educativa espanyola poc coneguts, com són l'Educació primària que hom va prescriure entre 1936 i 1970 durant la Dictadura franquista, amb especial atenció a l'Educació física i els seus paradigmes educacionals. L'Educació p...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Galera Pérez, Antonio David.|||0000-0002-6272-6494
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2019
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:207916
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/207916
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Educació
Educació física
Descripción
Sumario:Aquesta tesi cobreix un periode i un àmbit de l'Historia educativa espanyola poc coneguts, com són l'Educació primària que hom va prescriure entre 1936 i 1970 durant la Dictadura franquista, amb especial atenció a l'Educació física i els seus paradigmes educacionals. L'Educació primària será estudiada mitjançant l'análisi sintètica, des de la perspectiva legislativa i administrativa, de sis aspectes normatius: la divisió o graduació per edats de l'ensenyament, els tipus regulats d'escoles, les assignatures o matèries que componien els plans d'estudis, la seva assignació temporal, els objectius educatius i les orientacions pedagògiques de l'ensenyament. Les finalitats que se persegueixen en són les següents: ·Conèixer els trets normatius genèrics d'aquest nivell educatiu anteriors a la Ley General de Educación de 1970, que marcà l'inici de la modernització del sistema educatiu espanyol. ·Situar, dins d'aquest nivell, la matèria d'educació física en relació a les de més. ·Apropar-nos al context pedagògic administratiu en qué aquesta havia d'impartir-se. En allò que se refereix al mètode, hom ha de ressaltar, per la seva innovació, la categorització de les assignaturas o matèries dels successius plans d'estudis segons un mètode d'anàlisi que he anomenat cinantropomètric. Amb aquest mètode, les assignatures se diferencien progressivamente segons el paper que en el seu correcte aprenentatge acompleix la pràctica corporal o cinestèsica. Això permet d'obtenir un mínim de quatre blocs d'assignaturas o matèries: ·Matèries corporals, aquelles en l'aprenentatge de les quals intervé decissivament i prioritària el moviment corporal global o segmentari. ·Llenguatges, les que utilitzen els diversos llenguatges no corporals com a vehicle d'aprenentatge. ·Contextos, les que familiaritzen les persones escolars amb llur medi espacial o temporal. ·Doctrines, les que cercen generar hàbits morals en la conducta infantil. Aplicant als plans d'estudis escolars el neologisme instaurat dins l'ordenament d'ençà del 1990, anomenarem "ensenyaments mínims" el conjunt d'assignatures o matèries que hagin estat sempre presents a les prescripcions del marc temporal estudiat. També identificarem algunes prescripcions diferencials de les assignaturas en raó del gènere de les / dels escolars. Per la seva banda, l'educació física será estudiada a través dels continguts de l'assignatura homònima, tot diferenciant-ne els grups d'activitats, els objectius i les orientacions didàctiques específiques. Per a la categorització dels grups d'activitats utilitzaré dos mètodes també originals, que he pensat d'anomenar categorització primària i categorització estructural, respectivament. La primera, creada per a l'ocasió, és necessària perqué en el periode estudiat la pedagogia vigent a Espanya era una pedagogia dels comportaments, i la segona, que té ja alguns anys d'existència, permetrá d'establir una interrelació entre continguts, en la mesura que això sigui possible. La tesi, per tant, té un objectiu d'espectre ampli que hom podria sintesitzar en intentar donar una visió de conjunt de l'evolució de les idees pedagógiques sotsjacents dins les successives reformes de l'Ensenyament Primari espanyol entre 1936 i 1970, i llur possible influència en la pràctica. Amb això intento obrir una nova via d'accés al coneixement dels fets basada en l'anàlisi metòdica i exhaustiva de les dades, abans que en llur valoració ideològica, la qual cosa no vol dir que aquesta hagi de ser menyspreada, sinó, ans aviat, quedaria reforçada per les evidències trobades i sistematitzades. Aquesta valoracio, però, resta fora de les intencions d'aquesta investigació.