Lògiques socials i decisions individuals de la interrupció voluntària de l’embaràs: Espanya a través d’una perspectiva comparada

Aquesta tesi doctoral es proposa identificar les lògiques explicatives de la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE), per tal d’entendre per què no disminueix la incidència de l’avortament voluntari en un context on s’ha establert un sistema de salut sexual i reproductiva (SSR) ampli, que contempl...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Ferrer Serret, Laia
Formato: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2012
País:España
Recursos:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/117441
Acesso em linha:http://hdl.handle.net/10803/117441
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Interrupció voluntària de l'embaràs
Lògiques socials
Embaràs no desitjat
Ciències Humanes
0
id ES_3c87be464065d39b500e6ff1cabd7d26
oai_identifier_str oai:www.tdx.cat:10803/117441
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv Lògiques socials i decisions individuals de la interrupció voluntària de l’embaràs: Espanya a través d’una perspectiva comparada
title Lògiques socials i decisions individuals de la interrupció voluntària de l’embaràs: Espanya a través d’una perspectiva comparada
spellingShingle Lògiques socials i decisions individuals de la interrupció voluntària de l’embaràs: Espanya a través d’una perspectiva comparada
Ferrer Serret, Laia
Interrupció voluntària de l'embaràs
Lògiques socials
Embaràs no desitjat
Ciències Humanes
0
title_short Lògiques socials i decisions individuals de la interrupció voluntària de l’embaràs: Espanya a través d’una perspectiva comparada
title_full Lògiques socials i decisions individuals de la interrupció voluntària de l’embaràs: Espanya a través d’una perspectiva comparada
title_fullStr Lògiques socials i decisions individuals de la interrupció voluntària de l’embaràs: Espanya a través d’una perspectiva comparada
title_full_unstemmed Lògiques socials i decisions individuals de la interrupció voluntària de l’embaràs: Espanya a través d’una perspectiva comparada
title_sort Lògiques socials i decisions individuals de la interrupció voluntària de l’embaràs: Espanya a través d’una perspectiva comparada
dc.creator.none.fl_str_mv Ferrer Serret, Laia
author Ferrer Serret, Laia
author_facet Ferrer Serret, Laia
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Solsona, Montserrat
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia
dc.subject.none.fl_str_mv Interrupció voluntària de l'embaràs
Lògiques socials
Embaràs no desitjat
Ciències Humanes
0
topic Interrupció voluntària de l'embaràs
Lògiques socials
Embaràs no desitjat
Ciències Humanes
0
description Aquesta tesi doctoral es proposa identificar les lògiques explicatives de la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE), per tal d’entendre per què no disminueix la incidència de l’avortament voluntari en un context on s’ha establert un sistema de salut sexual i reproductiva (SSR) ampli, que contempla la prevenció dels embarassos no desitjats i que pretén reduir-ne la xifra d’IVE. El marc explicatiu de referència per a l’estudi de la IVE considera la IVE com a procés i no com un esdeveniment estàtic i permet articular els diversos factors que estan afectant el procés de decisió individual de la IVE: les lògiques socials. Segons aquesta perspectiva del fenomen, el procés individual d’IVE està format per 5 etapes: a) La sexualitat, b) l’anticoncepció, c) l’embaràs no desitjat d) la decisió d’IVE i e) l’accés al sistema sanitari. Aquesta recerca consta de tres objectius específics, amb un capítol dedicat a cadascun d’ells: 1) Caracteritzar el recurs a la interrupció voluntària de l’embaràs en una dècada (1998-2008) considerant la intensitat i el perfil de les dones que avorten a Espanya, 2) Documentar els objectius públics dirigits a disminuir les IVE i a garantir la SSR a Espanya i 3) Analitzar el procés individual de la IVE en dones de 25-34 anys, tram d’edats que el nostre context defineix com a moment ideal a la maternitat Per respondre la pregunta de recerca s’utilitza la metodologia quantitativa i qualitativa: a) l’estudi quantitatiu es basa en el Registre d’IVE que ofereix les dades quantitatives de l’avortament més exhaustives i b) l’anàlisi qualitativa es basa en les entrevistes en profunditat dirigides a dones embarassades que decideixen interrompre l’embaràs i en els grups de discussió amb professionals sociosanitaris. Els resultats principals de la tesi, per cadascun dels objectius específics, són: 1) la incidència de la IVE ha augmentat en una dècada (1998-2008) a Espanya i es consolida un patró d’edat jove; les dones menors de 30 anys presenten les taxes d’avortament més altes i l’augment més important ha estat en edats adolescents en aquest període. En un context d’alta prevalença anticonceptiva l’avortament esdevé un recurs davant d’un embaràs no desitjat. 2) Es confirmen les limitacions dels objectius públics dirigits a disminuir la IVE degut a la complexitat del procés individual d’IVE: no tan sols per la dificultat de contemplar les 5 etapes del procés de la IVE, sinó també per la necessitat d’atendre les dones en tots les etapes del curs de vida i 3) Les dones que volen interrompre l’embaràs i aquelles que decideixen continuar la gestació consideren els mateixos factors per construir la decisió. La situació afectiva i de parella és el factor més estructurant de la decisió. Les dades quantitatives mostren la importància de la situació de convivència amb la parella mentre que a través de les dades qualitatives s’ha revelat important la qualitat de la relació i l’existència d’un projecte parental en comú. La IVE és un tema social controvertit, però la decisió final d’avortar és privada. Aquesta dicotomia genera una bretxa entre les lògiques socials i les decisions individuals en el procés de la IVE
publishDate 2012
dc.date.none.fl_str_mv 2012
2013
2013
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://hdl.handle.net/10803/117441
url http://hdl.handle.net/10803/117441
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/openAccess
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv 372 p.
application/pdf
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red
instname:CBUC, CESCA
instname_str CBUC, CESCA
reponame_str TDR. Tesis Doctorales en Red
collection TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869406381621116928
spelling Lògiques socials i decisions individuals de la interrupció voluntària de l’embaràs: Espanya a través d’una perspectiva comparadaFerrer Serret, LaiaInterrupció voluntària de l'embaràsLògiques socialsEmbaràs no desitjatCiències Humanes0Aquesta tesi doctoral es proposa identificar les lògiques explicatives de la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE), per tal d’entendre per què no disminueix la incidència de l’avortament voluntari en un context on s’ha establert un sistema de salut sexual i reproductiva (SSR) ampli, que contempla la prevenció dels embarassos no desitjats i que pretén reduir-ne la xifra d’IVE. El marc explicatiu de referència per a l’estudi de la IVE considera la IVE com a procés i no com un esdeveniment estàtic i permet articular els diversos factors que estan afectant el procés de decisió individual de la IVE: les lògiques socials. Segons aquesta perspectiva del fenomen, el procés individual d’IVE està format per 5 etapes: a) La sexualitat, b) l’anticoncepció, c) l’embaràs no desitjat d) la decisió d’IVE i e) l’accés al sistema sanitari. Aquesta recerca consta de tres objectius específics, amb un capítol dedicat a cadascun d’ells: 1) Caracteritzar el recurs a la interrupció voluntària de l’embaràs en una dècada (1998-2008) considerant la intensitat i el perfil de les dones que avorten a Espanya, 2) Documentar els objectius públics dirigits a disminuir les IVE i a garantir la SSR a Espanya i 3) Analitzar el procés individual de la IVE en dones de 25-34 anys, tram d’edats que el nostre context defineix com a moment ideal a la maternitat Per respondre la pregunta de recerca s’utilitza la metodologia quantitativa i qualitativa: a) l’estudi quantitatiu es basa en el Registre d’IVE que ofereix les dades quantitatives de l’avortament més exhaustives i b) l’anàlisi qualitativa es basa en les entrevistes en profunditat dirigides a dones embarassades que decideixen interrompre l’embaràs i en els grups de discussió amb professionals sociosanitaris. Els resultats principals de la tesi, per cadascun dels objectius específics, són: 1) la incidència de la IVE ha augmentat en una dècada (1998-2008) a Espanya i es consolida un patró d’edat jove; les dones menors de 30 anys presenten les taxes d’avortament més altes i l’augment més important ha estat en edats adolescents en aquest període. En un context d’alta prevalença anticonceptiva l’avortament esdevé un recurs davant d’un embaràs no desitjat. 2) Es confirmen les limitacions dels objectius públics dirigits a disminuir la IVE degut a la complexitat del procés individual d’IVE: no tan sols per la dificultat de contemplar les 5 etapes del procés de la IVE, sinó també per la necessitat d’atendre les dones en tots les etapes del curs de vida i 3) Les dones que volen interrompre l’embaràs i aquelles que decideixen continuar la gestació consideren els mateixos factors per construir la decisió. La situació afectiva i de parella és el factor més estructurant de la decisió. Les dades quantitatives mostren la importància de la situació de convivència amb la parella mentre que a través de les dades qualitatives s’ha revelat important la qualitat de la relació i l’existència d’un projecte parental en comú. La IVE és un tema social controvertit, però la decisió final d’avortar és privada. Aquesta dicotomia genera una bretxa entre les lògiques socials i les decisions individuals en el procés de la IVEThis doctoral thesis aims to identify the factors explaining induced abortion (IA) in order to answer the research question: Why the incidence of IA is not reduced in those contexts where there is a comprehensive sexual and reproductive health (SRH) system which includes prevention of unintended pregnancies and strategies to reduce the number of induced abortions. The study framework for this thesis considers IA as a process and not as a static event. This approach allows for the articulation of the social logic surrounding the abortion decision making process and the identification of factors affecting it. From this perspective, the abortion process at individual level comprises five steps: a) sex, b) contraception, c) unintended pregnancy, d) abortion decision and e) access to health services. This research has three specific objectives, with a chapter devoted to each one: 1) To describe the situation of induced abortion in the decade 1998-2008 with particular reference to the scale of abortion and the characteristics of women undergoing IA, 2) To describe the public policy goals aiming to reduce IA while maintaining comprehensive SRH services in Spain and 3) to analyze the abortion decision process at individual level among women aged 25-34, the age which our social context defines as the ideal age for motherhood. Both quantitative and qualitative methods were used in order to answer the research question: 1) The quantitative study is based on the National Register of IA which offers the most comprehensive quantitative data available and 2) the qualitative analysis is based on individuals interviews of pregnant women who have decided to undergo IA and focus group discussions with health care professionals. Key results for each of the specific objectives are: 1) the incidence of abortion has increased during the decade 1998-2008 with a consolidated predominance among younger age groups; women aged under 30 having the highest abortion rates whilst the highest increase being observed among teenagers. Despite a context of high contraceptive prevalence, abortion remains an option used not to continue an unintended pregnancy. 2) Public policy goals aim at reducing IA have limitations due to the complexity of the abortion decision-making process: not only the difficulty of taking into account the five stages of the abortion decision process but also the need to take into account the different stages of women’s life cycle. 3) Among pregnant women, those undergoing IA and those continuing the pregnancy took into consideration the same factors to take a decision. Relationship status was the most important factor in the abortion decision among women aged 25-34. Quantitative data showed the importance of marital status while the qualitative data highlighted the importance in the abortion decision making process of the quality of the relationship and a shared desire to have a baby. Abortion is a controversial social issue, but the final decision to undergo IA is private. It is this dichotomy that creates a gap between the prevailing social logic and the individual IA decision making process.Universitat Autònoma de BarcelonaSolsona, MontserratUniversitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia201320132012info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion372 p.application/pdfapplication/pdfhttp://hdl.handle.net/10803/117441TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCACatalánADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.info:eu-repo/semantics/openAccessoai:www.tdx.cat:10803/1174412026-06-14T12:46:07Z
score 15,198674

Registos relacionados