Estudio antropológico e isotópico de las comunidades urbanas y rurales de la Frontera Superior de al-Andalus y el Reino de Valencia
El període d’al-Andalus va introduir una nova religió, poblacions i ordre polític a la Península Ibèrica, així com una sèrie de novetats en els costums, els coneixements mèdics i els aliments disponibles per la dieta, que van arribar a tots els sectors de la societat. La conquesta feudal posterior d...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/690679 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/690679 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Al-Andalus Bioarqueologia Bioarqueología Bioarchaeology Paleopatologia Paleopatología Paleopathology Ciències Socials 00 |
| Sumario: | El període d’al-Andalus va introduir una nova religió, poblacions i ordre polític a la Península Ibèrica, així com una sèrie de novetats en els costums, els coneixements mèdics i els aliments disponibles per la dieta, que van arribar a tots els sectors de la societat. La conquesta feudal posterior dels territoris d’al-Andalus també va comportar canvis d’ordre polític, econòmic i social i, en el cas del Regne de València, la coexistència entre la població andalusina, convertida en minoria, i els colons procedents dels regnes cristians. Les comunitats que formaven part d’al-Andalus i les aljames del Regne de València van deixar com a testimoni directe de les seves vides i els processos que van viure els cementiris en els que s’enterraven i les seves restes esquelètiques. Els cementiris no només reflecteixen el ritus funerari i les creences d’una comunitat sinó que també poden ser indicatius de la seva organització social i/o familiar, mitjançant el tipus de tombes que es registren i la seva possible agrupació, i de la permanència d’una població en un territori. D’altra banda, els esquelets són un reflex, esbiaixat, de la població que un dia va viure i com a tal poden ser informatius de la seva distribució paleodemogràfica, la seva ascendència i mobilitat, el seu mode de vida i activitat física, les malalties que patien i la seva dieta. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és caracteritzar dues comunitats que van habitar la Frontera Superior d’al-Andalus, Santa Coloma d’Àger i Balaguer, i una comunitat que va viure com a part d’una aljama mudèjar del Regne de València, Vall d’Uixó, mitjançant les seves restes esquelètiques i el registre funerari dels cementiris on aquestes s’allotjaven. Per realitzar aquesta caracterització, les tres poblacions s’estudien a nivell funerari, antropològic i isotòpic. A més a més, els resultats obtinguts es comparen amb els publicats sobre altres poblacions medievals peninsulars, islàmiques i cristianes, per poder entendre millor les dades que s’han obtingut de cada població. Mitjançant aquest estudi també es vol determinar fins a quin punt les diferències en la religió, els costums i l’accés a recursos, així com el context socioeconòmic, polític i ecològic que hi van influir, van condicionar la salut, el mode de vida i la dieta de les tres poblacions estudiades. |
|---|