Seqüeles, morbiditat i comorbiditat en el desenvolupament d’un grup d’infants prematurs
La present tesi es centra en analitzar aquells factors que poden incidir en el desenvolupament cognitiu en infants prematurs o a terme, i que han requerit que fossin ingressats a una Unitat de Cures Intensives Neonatals (UCIN). S’incorporaren a l’estudi tots aquells infants nascuts entre l’1 de gene...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/461708 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/461708 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Infants prematurs Niños prematuros Premature infants Mortalitat infantil Mortalidad infantil Infant mortality Cognició Cognición Cognition Pediatria intensiva Cuidados intensivos pediátricos Pediatric intensive care Ciències de la Salut 159.9 |
| Sumario: | La present tesi es centra en analitzar aquells factors que poden incidir en el desenvolupament cognitiu en infants prematurs o a terme, i que han requerit que fossin ingressats a una Unitat de Cures Intensives Neonatals (UCIN). S’incorporaren a l’estudi tots aquells infants nascuts entre l’1 de gener de 2001 i 31 de desembre de 2008, quedant una mostra de 440 nens de les següents edats gestacionals: prematurs extrems (n = 30), molt prematurs (n = 125), prematurs moderats (n = 124), prematurs tardans (n = 130), i a terme complerts (n = 31). S’avaluaven els nens entre les 34 i 46 setmanes d’edat postmenstrual amb l’Escala de Brazelton (NBAS), i es va fer un seguiment als 3, 6, 9, 12, 18, 24 i 30 mesos administrant les Escales Bayley, i en els 3, 4, 5, 6 i 7 anys amb els tests Terman-Merrill i WPPSI-III. Els objectius generals que es marcaren foren: (a) descriure la morbiditat, comorbiditat i seqüeles associades a l’infant i comparar-les en funció de variables sociodemogràfiques i clíniques, (b) descriure el desenvolupament des del naixement fins als 4 o 7 anys en funció de variables sociodemogràfiques i clíniques (c) determinar els factors de risc que influeixen al desenvolupament i la comorbiditat, i (d) determinar els factors protectors que influeixen al desenvolupament i la comorbiditat. S’ha trobat que: els nadons que han patit estrès a la UCIN tenen puntuacions de QI(z) més baixes al llarg del període estudiat; la toxicitat neurobiològica de l’estrès afecta a tots els nadons ingressats a la UCIN i pot ser contrarrestada per les Cures Centrades en el Desenvolupament i la Família (CCD); la reducció de la sobreestimulació lumínica s’ha manifestat amb una reducció de les retinopaties; els nadons que van patir algun dels elements que configuraven el factor de risc d’estrès a la UCIN, si no varen rebre les CCD tenen puntuacions en la NBAS menys elevades en els clústers sistema motor, regulació d’estats, i estabilitat del sistema nerviós autònom, i més elevada en l’organització d’estats; els nadons que no varen rebre les CCD tenen un risc moderat de patir trastorns de la regulació que es superior als que sí varen rebre les CCD. El curs de desenvolupament cognitiu està més marcat per les setmanes de gestació que pel pes i la patologia soferta; en les proves cognitives les nenes puntuen més alt, però els nens augmenten el seu QI(z) en major mesura que no pas les nenes; en l’infant de famílies amb baixos nivells econòmics i educatius es minva el seu QI(z) a partir de l’exploració en el període de 10 a 18 mesos endavant; el grup de procedència autòctons tenen una puntuació tipificada del QI una mica més elevada en l’índex de desenvolupament que els estrangers, i en els períodes d’avaluació la diferencia és significativa en els períodes de 19 a 30 mesos i 31 a 59 mesos; els nadons que prenen llet de fórmula són els que més augmenten el diferencial del seu QI(z) en l’índex de desenvolupament, però els que són alletats amb llet materna són els que tenen puntuacions més elevades de QI(z) en tots i cadascun dels períodes d’avaluació. Pel que respecta a la comorbiditat, els grups de procedència tenen associacions significatives amb els trastorn psicofuncionals, on els autòctons tenen més incidència, i el trastorn de la relació parental, on els estrangers pateixen més aquest trastorn. L’efecte de l’impacte negatiu en el desenvolupament cognitiu degut als factors socials apareix en el període de 10 a 18 mesos, com són els trastorns de la relació parental i el nivell socioeconòmic baix, i en els 19 a 30 mesos si els pare i/o mare són estrangers; en els nadons i les famílies hi ha una relació entre estar ingressat a la UCIN i patir trastorns de la relació parental; que un professional passi la NBAS davant els pares suposa que apareguin menys trastorn de la relació parental; els trastorns de la relació parental estan associats amb els trastorns psicofuncionals i els trastorns emocionals; a més visites efectuades en el PSD més detecció de trastorns psicofuncionals i de trastorns emocionals. |
|---|