Post-operative nutritional management of the pediatric liver transplant recipient
Antecedents: les malalties hepàtiques en etapa terminal representen la indicació més freqüent de trasplantament hepàtic (TH) a l'edat pediàtrica i s'associen estretament amb la desnutrició, incrementant la morbi-mortalitat abans i després del TH. Malgrat la importància d'un adequat su...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:293569 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/293569 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Nutrició Nutrition Nutrición Trasplantament hepàtic Liver transplant Trasplante hepático Ascitis quilosa Chylous ascites Ciències de la Salut |
| Sumario: | Antecedents: les malalties hepàtiques en etapa terminal representen la indicació més freqüent de trasplantament hepàtic (TH) a l'edat pediàtrica i s'associen estretament amb la desnutrició, incrementant la morbi-mortalitat abans i després del TH. Malgrat la importància d'un adequat suport nutricional postoperatori en el receptor pediàtric de TH, les dades existents són escasses. Altrament, hi ha una manca de dades sobre el maneig de complicacions postoperatòries com l'ascitis quilosa (AQ) que poden agreujar la desnutrició preexistent o augmentar el risc postoperatori de desnutrició. Objectius: el primer estudi avalua l'impacte d'un projecte de millora de la qualitat dirigit a disminuir el temps per iniciar la nutrició enteral (NE) i el temps per assolir la NE completa (NEC) mitjançant la implementació d'un protocol d'alimentació postoperatòria en nen sotmès a TH. L'objectiu del segon estudi és determinar la incidència, els factors de risc, el tractament i el resultat de l'AQ postoperatòria en una cohort de nens sotmesos a TH. Metodes: en el primer estudi, s'avalua la implementació un protocol d'alimentació postoperatòria en receptors de TH pediàtrics (0-18 anys) a The Hospital for Sick Children, Canadà. Les dades es van recollir de manera retrospectiva en el grup preintervenció (2015 - 2016) i de manera prospectiva en el grup d'intervenció (2017 - 2018). En el segon estudi observacional de casos i controls es van incloure tots els pacients (0-18 anys) sotmesos a TH a The Hospital for Sick Children, Canadà, entre gener de 2000 i desembre de 2016. L'AQ postoperatòria es va definir com la presència de quilomicrons o un valor de triglicèrids >=187 mg/dL al líquid peritoneal durant els primers 60 dies després de TH. Resultats: les dades de 49 receptors de TH en el grup preintervenció es van comparar amb les de 32 receptors de TH després de la implementació del protocol. No es van detectar diferències entre els grups respecte a les dades demogràfiques. La NE es va iniciar abans en el grup d'intervenció, i es va avançar més ràpidament en aquells amb sonda d'alimentació. La implementació del protocol també es va associar amb un ús reduït de nutrició parenteral (NP). En el segon estudi la cohort va incloure 317 TH en 310 receptors de TH amb una edat mitjana de 2,7 anys. La incidència d'AQ va ser del 5,4%. La utilització d'un punt de tall de triglicèrids de 187 mg/dL en líquid peritoneal va mostrar una sensibilitat insuficient (31%) en comparació amb la detecció de quilomicrons per al diagnòstic de l'AQ. En les anàlisis de regressió logística univariant, l'ascitis pre-TH, l'edat més jove i z-scores inferiors de pes, alçada i alçada ajustada a l'edat a l'hora de TH es van associar amb l'AQ. El tractament simptomàtic de l'AQ va incloure drenatge peritoneal (100%) i diürètics (76%), intervencions dietètiques (94%) i administració intravenosa d'octreòtid (6%), amb resolució de l'AQ en tots els pacients. L'AQ es va associar amb un allargament de l'estada hospitalària, sense afectar negativament la supervivència del pacient o de l'empelt. Conclusions: la implementació d'un protocol d'alimentació postoperatòria en receptors pediàtrics de TH es va associar amb un inici més precoç de la NE i un avenç més ràpid cap a la NEC. La implementació del protocol també es va associar amb un ús reduït de PN sense que s'observessin esdeveniments adversos. En el receptor pediàtric de TH, l'AQ postoperatòria és una complicació relativament poc freqüent associada a un augment de morbiditat i estada hospitalària. Es recomana mesurar els quilomicrons en aquells pacients amb ascites persistent després del TH. En la majoria de pacients amb AQ, les intervencions dietètiques són efectives. |
|---|