Llenguatge jurídic català: estat de la qüestió i propostes de futur : estudis sobre la variació terminològica, la història, els recursos, el model lingüístic i l'ús del LJC
El llenguatge jurídic català (LJC) viu una etapa d’estancament a causa del poc ús que se’n fa, el retrocés en el marc jurídic i la perduració dels obstacles que n’impedeixen el desenvolupament. La finalitat que persegueix aquest treball és millorar la situació actual del LJC, i per això duem a terme...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/667603 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/667603 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Llenguatge jurídic català Català jurídic Variació terminològica Recursos Base de dades documental Catàleg de recursos Història Codificació Implantació Ús Anàlisi basada en corpus Corpus textual Model lingüístic 81 |
| Sumario: | El llenguatge jurídic català (LJC) viu una etapa d’estancament a causa del poc ús que se’n fa, el retrocés en el marc jurídic i la perduració dels obstacles que n’impedeixen el desenvolupament. La finalitat que persegueix aquest treball és millorar la situació actual del LJC, i per això duem a terme una recerca aplicada que aborda el LJC des de perspectives diferents. En primer lloc, formulem una nomenclatura per designar el LJC i fem una descripció de la història d’aquest tecnolecte des del segle XI fins a l’actualitat. En segon lloc, examinem l’statu quo dels recursos del LJC, la codificació del seu model lingüístic i la implantació del LJC en l’àmbit privat. I en tercer lloc, a partir dels resultats científics obtinguts, elaborem una bateria de propostes que busquen millorar la situació del LJC. Així doncs, aquesta tesi té un triple interès: un interès lingüístic, per totes les aportacions que fa als estudis del LJC i a la jurilingüística en general, però també a la lexicografia, la terminologia i la sociolingüística; un interès polític, perquè permet avaluar les polítiques lingüístiques fetes en relació amb el LJC, i un interès social, perquè aporta una sèrie d’actuacions que es poden implementar en la societat i que busquen incidir favorablement en la normalització del LJC. |
|---|