Resilience analysis of a bus line in Barcelona
L’objectiu d´aquest treball de fi de màster és estudiar la resiliència d´una línia d’autobús a Barcelona, en concret l’H12, una de les línies més llargues i amb més passatgers de la ciutat. Per fer-ho, el mètode utilitzat és la simulació microscòpica, un mètode poc utilitzat estudis de resiliència....
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/410271 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/410271 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Local transit Buses Public transport road transportation resilience microscopic simulation Transport públic Autobusos Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Infraestructures i modelització dels transports::Transport urbà |
| Sumario: | L’objectiu d´aquest treball de fi de màster és estudiar la resiliència d´una línia d’autobús a Barcelona, en concret l’H12, una de les línies més llargues i amb més passatgers de la ciutat. Per fer-ho, el mètode utilitzat és la simulació microscòpica, un mètode poc utilitzat estudis de resiliència. Es construeix una eina de simulació per replicar el comportament de la línia, amb dades reals de la xarxa. Posteriorment, l'eina de simulació es calibra amb dades de trajectòries reals de la línia d'autobús, proporcionades per l'operador. Es defineixen alguns escenaris, tots amb incidències diferents que redueixen el rendiment de la línia. Els indicadors escollits per avaluar el rendiment són la velocitat comercial i la variació de l'interval de pas, que afecten directament l'operador, i el temps de viatge i d'espera, que afecten els passatgers. Se simulen amb èxit tres escenaris diferents. El primer simula un tancament de carril en tres trams on el vehicle privat i el transport públic han de compartir carril durant 20 minuts. Els resultats són que la velocitat comercial es recupera en un temps que representa el 150% de la durada de l'incident. La variació de l'interval de pas no es recupera, igual que en els altres escenaris. El temps de viatge i espera s'incrementen un 5,4% i un 10% respectivament. El segon simula un excés de demanda de vehicles privats en una rotonda durant 30 minuts. En aquest cas, la velocitat comercial es recupera en un 67% del temps de l'incident. El temps de viatge augmenta un 8,1% i el temps d'espera un 8,4%. L’últim escenari recrea un excés de demanda de passatgers, durant 1 hora. La velocitat comercial en aquest cas no disminueix tant com en els altres incidents; la fase de recuperació és molt més curta. D'altra banda, aquest és l'escenari on l'efecte per als passatgers és més gran, un 14% d'augment del temps de viatge i un 16% del d'espera. |
|---|