Influència del coneixement del tractament farmacològic en el grau d'adherència i la utilització de recursos sanitaris en pacients amb patologia cardiovascular crónica pertanyents a dues àrees bàsiques

[cat] OBJECTIU: Realitzar una intervenció educativa dirigida pel farmacèutic que incorpori l'aspecte de formació més l'accessibilitat a consultes, dins un model integrat de gestió de malalts crònics amb patologia cardiovascular, i demostrar que la mateixa pot millorar significativament els...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Gamundi Planas, Maria Cinta
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2006
País:España
Institución:Universidad de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/41577
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/41577
http://www.tdx.cat/TDX-0412107-123019
http://hdl.handle.net/10803/1611
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Malalts cardíacs
Cooperació dels malalts
Malalties cròniques
Malalties cardiovasculars
Educació dels pacients
Serveis farmacèutics
Cardiac patients
Patient compliance
Chronic diseases
Cardiovascular diseases
Patient education
Pharmaceutical services
Descripción
Sumario:[cat] OBJECTIU: Realitzar una intervenció educativa dirigida pel farmacèutic que incorpori l'aspecte de formació més l'accessibilitat a consultes, dins un model integrat de gestió de malalts crònics amb patologia cardiovascular, i demostrar que la mateixa pot millorar significativament els resultats en termes de salut i utilització de recursos sanitaris. MATERIAL I MÈTODE: L'estudi es va dissenyar com un seguiment de dos grups de pacients (intervenció i control) entre 65 i 85 anys, que estan sent controlats pel seu metge de família en dues Àrees Bàsiques de Salut de Barcelona. L'avaluació del grau de coneixement i l'adherència al tractament, s'ha fet mitjançant un qüestionari que s'ha passat a la població estudiada a l'inici, meitat i final de l'estudi. Això ha permès avaluar el canvi d'actitud, la utilització de recursos i el control de la malaltia després de les intervencions fetes. Inicialment es van identificar 730 pacients amb els criteris d'inclusió establerts, que es reduïren a 387 en aplicar els criteris d'exclusió. RESULTATS I CONCLUSIONS: En el grup inicial de pacients candidats es varen detectar 236 problemes relacionats amb els medicaments PRM (32%): 14 Duplicitats terapèutiques (2.3%); 84 Interaccions de rellevància clínica (14%), i 138 Fàrmacs no recomanats per a la gent gran. Això va motivar canvis en el tractament d'acord amb el seu metge, la qual cosa va reduir en un 85% aquesta xifra. La intervenció educativa va ser dirigida pel farmacèutic i realitzada per l'equip d'infermeria. La mateixa contemplava la correcta administració del medicament però també el perquè de la seva indicació. Es va demostrar que la mateixa va augmentar el coneixement en el grup intervenció en 10 punts percentuals, fet que es traduí en un canvi en l'actitud del pacient vers el seu tractament, millorant l'adherència en 34 punts %. La utilització de recursos sanitaris va disminuir de forma significativa. Així, després de la primera intervenció educativa la diferència en la utilització de recursos entre el grup control i el grup intervenció era de 42 punts percentuals (66% el grup control i 24% el grup intervenció). Aquesta disminució, per al grup intervenció, és especialment notable en el cas de les visites al metge de capçalera (disminució del 50% en les visites a partir de la segona intervenció realitzada). Els resultats de l'estudi permeten concloure que la intervenció educativa, beneficia als pacients en millorar el coneixement, l'adherència i reduir el nombre d'aguditzacions del seu procés clínic; però també és positiva per al conjunt del sistema sanitari, en reduir la utilització de recursos emprats per aquests pacients. El farmacèutic té un paper important com a professional sanitari integrat en els nous models de gestió de pacients amb malalties cròniques.