Estudi de la ruptura progressiva i retrogressiva en talussos mitjançant el Mètode del Punt Material
Les esllavissades són un problema geotècnic que es donen lloc amb molta freqüència arreu del món causant grans danys i pèrdues. Aquest treball se centra en la modelització de les esllavissades progressives i retrogressives típicament observades en materials fràgils o quasi fràgils. El mètode que s...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | dissertação |
| Data de publicação: | 2021 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositório: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalão |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/362117 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2117/362117 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Slopes (Soil mechanics) Landslides Geotechnical engineering MPM esllavissades grans deformacions Talussos (Mecànica dels sòls) Esllavissades Enginyeria geotècnica Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Geotècnia::Mecànica de sòls |
| Resumo: | Les esllavissades són un problema geotècnic que es donen lloc amb molta freqüència arreu del món causant grans danys i pèrdues. Aquest treball se centra en la modelització de les esllavissades progressives i retrogressives típicament observades en materials fràgils o quasi fràgils. El mètode que s'ha utilitzat per analitzar i modelar la ruptura progressiva i retrogressiva és el Mètode del Punt Material (MPM). El MPM és capaç de simular problemes amb grans deformacions sense experimentar problemes de càlcul causats per la distorsió de la malla. El programa que s'ha utilitzat és l'Anura3D, un codi open-source actualment en desenvolupament. Aquest codi és capaç de resoldre problemes hidro-mecànics acoblats. En aquesta tesina s'inicia la simulació d'esllavissades a partir de la reproducció d'un exemple acadèmic prèviament publicat i elaborat a partir d'un altre codi MPM. El cas ha servit per validar el codi, avaluar-lo i elaborar una anàlisi de sensibilitat. S'ha pogut observar a partir de l'anàlisi de sensibilitat i la comparació dels resultats en ambdós models com el factor de forma, la mida dels elements de la malla i l'amortiment local són claus en els resultats en termes de la deformació que s'experimenta. S'ha analitzat també el cas de l'esllavissada d'Oso (Washington, EUA) de l'any 2014. A partir de tota la informació disponible i l'anàlisi mitjançant un mètode d'equilibri límit de l'estabilitat del talús en funció del nivell freàtic i els paràmetres resistents, s'han obtingut les hipòtesis del model. Els resultats obtinguts corroboren que les hipòtesis considerades són correctes per simular part del desenvolupament de la ruptura que sofreix el talús. Tot i això, no s'aconsegueix reproduir la totalitat de l'esdeveniment. Aquest fenomen pot ser justificat per les simplificacions realitzades en l'anàlisi d'estabilitat i l'efecte de la liqüefacció del material al·luvial que no s'ha tingut present en aquest treball. |
|---|