La dramaturgia contemporánea en México (1984-2015)
La dramatúrgia contemporània a Mèxic (1984-2015): arxipèlags, edició i autors té el propòsit d'estudiar la diversitat d'estils, estètiques i autories en el teatre mexicà contemporani, i la funció de l'edició de textos dramàtics durant el període 1984-2015. En la primera part, s'h...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:240404 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/240404 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Teatre mexicà Dramatúrgia Edició Teatro mexicano Mexican theatre Dramaturgia Dramaturgy Edición Publishing Ciències Humanes |
| Sumario: | La dramatúrgia contemporània a Mèxic (1984-2015): arxipèlags, edició i autors té el propòsit d'estudiar la diversitat d'estils, estètiques i autories en el teatre mexicà contemporani, i la funció de l'edició de textos dramàtics durant el període 1984-2015. En la primera part, s'hi analitza la dramatúrgia mexicana contemporània des de la perspectiva dels arxipèlags, concepte basat en els estudis d'Enrique Mijares i Rocío Galícia, en els quals agrupen textos que comparteixen semblances estilístiques i estètiques, i que responen a les circumstàncies regionals, temporals i socials. Aquesta perspectiva facilita la connexió entre la teoria dramàtica i la història de la dramatúrgia mexicana. A més, promou una perspectiva que engloba, però es manté oberta a la diversitat i a les transformacions de les poètiques de cada creador i a les tendències de cada moment. S'hi estableixen vuit arxipèlags: el realisme, el fantàstic, el compromís social, el món sòrdid, el teatre comunitari, els jocs escènics, el discursiu i el grotesc. En la segona part, s'hi estudien determinades revistes i col·leccions editorials que han publicat teatre mexicà, que corresponen a les editorials següents: la Universidad Veracruzanas (1984-2015) "per la rellevància de la revista Tramoya", Ediciones El Milagro (1992-2015), Fondo de Cultura Económica (1934-2015), Paso de Gato (2001-2015), Libros de Godot (2005-2015) y Los Textos de La Capilla (2007-2015). L'anàlisi s'ha organitzat en dos nivells, les línies i l'enunciació editorials. Per tant, és possible reconèixer les tendències estètiques i ideològiques de cada col·lecció i la posició que es té davant els textos i els lectors. En l'última part, s'hi seleccionen i s'hi disseccionen autors i textos emblemàtics de cada arxipèlag, editats en les col·leccions estudiades en la segona part. D'aquesta manera, el vincle entre dramatúrgia i edició es fa més concreta. Els textos estudiats corresponen a Luisa Josefina Hernández (el realisme), David Olguín (el fantàstic), Víctor Hugo Rascón Banda (el compromís social), Hugo Abraham Wirth (el món sòrdid), Neyra del Carmen Ovando (el teatre comunitari), Sabina Berman (els jocs escènics), Barbara Colio, David Gaitán i Alejandro Ricaño (el discursiu), i Ana Francis Mor i Gerardo Mancebo del Castell (el grotesc). |
|---|