Estudi etnobotànic de l’Alt Urgell
[cat] La comarca de l’Alt Urgell situada el nord-oest del Principat de Catalunya, és la segona comarca més extensa de Catalunya amb 1.447,5 km2 i una població de 20.762 habitants a l’any 2023. La seva capital és la Seu d’Urgell. Aquesta tesi doctoral consisteix en un estudi etnobotànic d’aquesta com...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/220410 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/220410 http://hdl.handle.net/10803/694231 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Etnobotànica Medicina popular Antropologia cultural Alt Urgell (Catalunya) Ethnobotany Popular medicine Cultural anthropology Alt Urgell (Catalonia) |
| Sumario: | [cat] La comarca de l’Alt Urgell situada el nord-oest del Principat de Catalunya, és la segona comarca més extensa de Catalunya amb 1.447,5 km2 i una població de 20.762 habitants a l’any 2023. La seva capital és la Seu d’Urgell. Aquesta tesi doctoral consisteix en un estudi etnobotànic d’aquesta comarca del Pirineu català. El domini lingüístic català ha estat força ben prospectat des del punt de vista de l’etnobotànica, disciplina que estudia la relació entre societats humanes i plantes, i, en particular, l’àrea pirinenca, però la comarca indicada encara no havia sigut investigada, per la qual cosa hem volgut cobrir aquest buit de coneixement. El mètode utilitzat ha sigut bàsicament l’entrevista etnobotànica semiestructurada, amb observació participant i amb consentiment informat previ. Les persones informants han estat localitzades pel mètode de bola de neu. Els testimonis de les plantes indicades per elles han estat dipositats a l’herbari BCN, del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal de la Universitat de Barcelona i se n’han dipositat molts duplicats a l’herbari BC, de l’Institut Botànic de Barcelona. Entre els anys 2009 i 2023, s’ha entrevistat 445 informants, 227 dones i 218 homes, d’entre 13 i 96 anys (mitjana 70,82), de 146 nuclis de població dels 19 municipis de la comarca, sobre el coneixement i la utilització de plantes. S’ha obtingut informació sobre 688 tàxons pertanyents a 113 famílies botàniques. L’índex d’etnobotanicitat és de 31,1 %, la qual cosa indica que, aproximadament, un terç de la flora del territori és conegut, nomenat i usat per les persones informants. Les persones informants han reportat 2.587 fitònims (incloent-hi variants fonètiques) per a aquests tàxons així com informació sobre usos medicinals de 352 tàxons (86 famílies), alimentaris de 296 tàxons (68 famílies) i d’altra mena de 1.451 tàxons (76 famílies). A més, han estat recollides 385 barreges de plantes per a ús medicinal i 81 barreges de plantes per a ús alimentari. Amb aquestes dades, s’ha elaborat els catàlegs etnoflorístics de l’Alt Urgell, un de tàxons i dos de barreges, un per a cadascuna de les modalitats esmentades. Cal assenyalar també l’aplegada de 14 plantes que, per manca de material, no han pogut ser determinades, així com de 62 fongs (incloent-hi un liquen; amb 147 micònims) i quatre algues (amb dos ficònims); aquests materials no formen part dels catàlegs abans esmentats. De manera general, les famílies botàniques més reportades són les compostes (93 tàxons; 13,52%), papilionàcies (61 tàxons; 8,87%), labiades (42 tàxons; 6,10%), gramínies (36 tàxons; 5,23%) i rosàcies (32 tàxons; 4,65%). El factor de consens d’informants és 0,93, la qual cosa indica una alta coherència de les dades i dona força als resultats obtinguts. Els resultats indiquen, al territori estudiat i malgrat l’erosió del coneixement popular sobre la natura que es dona en tota societat industrialitzada, un saber tradicional sobre la biodiversitat vegetal molt elevat i que ara, un cop inventariat, serà preservat per a les generacions futures. |
|---|