Revisió morfològica i molecular dels tàxons lobulats del gènere "Caloplaca" ("Teloschistaceae", líquens), amb especial èmfasi en el grup de "C. saxicola".
[cat] Les Teloschistaceae (Lecanoromycetes, Ascomycota, líquens) són una família àmpliament distribuïda, amb una considerable heterogeneïtat morfològica i ecològica entre gèneres i grups d'espècies. En aquesta família, el gènere Caloplaca , es troba entre els més mal coneguts taxonòmicament par...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2006 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/36095 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/36095 http://www.tdx.cat/TDX-0208107-124450 http://hdl.handle.net/10803/943 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Líquens Taxonomia botànica Lichens Botanical taxonomy |
| Sumario: | [cat] Les Teloschistaceae (Lecanoromycetes, Ascomycota, líquens) són una família àmpliament distribuïda, amb una considerable heterogeneïtat morfològica i ecològica entre gèneres i grups d'espècies. En aquesta família, el gènere Caloplaca , es troba entre els més mal coneguts taxonòmicament parlant, i pot ser considerat com un dels més complexos i diversificats d'entre els líquens crustacis. La seva delimitació ha estat especialment problemàtica per la gran semblança existent entre les espècies lobulades de Caloplaca , i les d'altres gèneres de la família, com Xanthoria o Fulgensia . D'entre les espècies lobulades de Caloplaca , el grup de C. Saxicola ha resultat ser un dels més controvertits a nivell taxonòmic. L'objectiu principal d'aquest estudi ha estat realitzar la revisió taxonòmica i morfològica d'aquest grup, així com l'anàlisi filogenètica en seqüències de l'espaiador intern transcrit (ITS) del DNA ribosòmic del nucli. Com a resultat d'aquesta revisió, podem afirmar que els següents tàxons pertanyen al grup de C. saxicola: C. Arnoldii (Wedd.) Zahlbr.; C. Biatorina (A. Massal.) J. Steiner; C. Clauzadeana Gaya, Nav.-Ros. & Cl. Roux; C. Decipiens (Arnold) Blomb. & Forssell, C. Nana Gaya & Nav.-Ros.; C. Pseudofulgensia Gaya & Nav.-Ros.; C. Pusilla (A. Massal.) Zahlbr.; C. Rouxii Gaya, Nav.-Ros. & Llimona; C. Saxicola (Hoffm.) Nordin; C. schistidii (Anzi) Zahlbr. i C. tegularis sensu auct. Per altra banda, C. cirrochroa (Ach.) Th. Fr.; C. saxicola ssp. laceratula (Arnold ex Poelt) Clauzade & Cl. Roux; C. obliterans (Nyl.) Blomb. & Forssell i C. proteus Poelt han estat excloses d'aquest grup. En aquest estudi, s'han descrit també tres espècies noves: C. clauzadeana Gaya, Nav.-Ros. & Cl. Roux, C. nana Gaya & Nav.-Ros. and C. pseudofulgensia Gaya & Nav.-Ros.; i s'ha proposat un nom nou: C. rouxii Gaya, Nav.-Ros. & Llimona [= C. saxicola ssp. miniata (Hoffm.) Clauzade & Cl. Roux]. Tant a partir de la filogènia basada en dades d'ITS, com de la combinada amb caràcters morfològics i anatòmics, s'ha confirmat que, segons el concepte adoptat per nosaltres, el grup de C. saxicola és monofilètic. Així mateix, diverses de les espècies fins ara acceptades en aquest grup de Caloplaca han estat associades a valors de recolzament alts. Finalment, s'ha volgut confirmar la hipòtesi que considerava que les espècies lobulades de Caloplaca formen un grup monofilètic dins d'un mostreig taxonòmic més ampli de Teloschistaceae , en el que s'han inclòs tàxons que representen tots els grups d'espècies de Caloplaca . Amb aquest objectiu s'han realitzat anàlisis filogenètiques en seqüències d'ITS de 121 individus. Les relacions filogenètiques s'han examinat utilitzant les anàlisis de màxima parsimònia (MP) i inferència bayesiana (B) com a criteris d'optimització. Les diverses anàlisis realitzades no han permès provar amb bona confiança el monofiletisme de la família Teloschistaceae . No obstant això, el nostre estudi ha confirmat el polifiletisme de Caloplaca, Fulgensia, Teloschistes i Xanthoria . També s'ha pogut confirmar que les espècies tradicionalment incloses a Caloplaca subgènere Gasparrinia no formen una entitat monofilètica. C. aurantia, C. carphinea i C. saxicola s.str. són els únics grups que s'han recuperat monofilètics. Les nostres anàlisis també han posat en evidència que el gènere Letrouitia (Letrouitiaceae) pertany a les Teloschistaceae . En aquest estudi, la inclusió de senyal filogènetic a partir de les regions aliniades ambiguament a màxima parsimònia (caràcters INAASE i ARC recodificats) ha donat lloc a la millor reconstrucció filogenètica. Aquests caràcters han demostrat ser útils en filogènies a gran escala com la de les Teloschistaceae . Malgrat tot, amb un mostreig exhaustiu com el nostre, la incorporació d'aquests caràcters no ha resultat suficient per obtenir una resolució completa de les relacions filogenètiques. Per aquest motiu, en futurs estudis serà necessària la combinació de dades ITS amb les d'altres locus, i també l'addició de caràcters morfòlogics. |
|---|