Desigualtats en salut en un marc integrat de gènere, classe social i treball
Objectiu: Analitzar l'impacte de les desigualtats de gènere i de classe relacionades amb el treball en l'estat de salut de les dones i els homes de 25 a 64 anys.<br/><br/>Mètodes: Tres dels cinc estudis inclosos en aquesta tesi han estat basats en l'Enquesta de Salut de Ca...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2004 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/7078 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0207105-135430 http://hdl.handle.net/10803/7078 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | salut laboral classe social domestic responsibilities family characteristics gènere occupational health gender responsabilitats domèstiques característiques familiars social class 614 |
| Sumario: | Objectiu: Analitzar l'impacte de les desigualtats de gènere i de classe relacionades amb el treball en l'estat de salut de les dones i els homes de 25 a 64 anys.<br/><br/>Mètodes: Tres dels cinc estudis inclosos en aquesta tesi han estat basats en l'Enquesta de Salut de Catalunya de 1994 i constitueixen una trilogia que analitza les desigualtats des de tres mirades: la que analitza les diferències en l'estat de salut entre les dones ocupades i les mestresses de casa; la que analitza l'efecte de la doble jornada en l'estat de salut sobre la salut de les dones i els homes i, finalment, la que compara les diferències de gènere en l'impacte de l'atur sobre l'estat de salut mental i examina el paper dels rols familiars. A més, hi ha dos estudis addicionals, un basat en l'Enquesta de Salut de Terrassa de 1998 i l'altre en la Encuesta Navarra de Condiciones de Trabajo de 1997 sobre les diferències de gènere en l'impacte de la doble jornada. L'anàlisi estadística s'ha basat fonamentalment en l'ajust de models de regressió logística multivariats separats pel sexe i, en el cas dels estudis basats en l'Enquesta de Salut de Catalunya, també per la classe.<br/><br/>Resultats: Es demostra que globalment la incorporació de les dones al mercat de treball sembla tenir un efecte positiu sobre el seu estat de salut però l'efecte invers en estils de vida relacionats amb el fet de disposar de temps lleure. Aquesta manca de temps lleure estaria associada a les dificultats per compaginar vida laboral i familiar, sobretot entre les dones de classes més desfavorides en les què l'impacte de la doble jornada sobre la salut - que en absolut afecta els homes - és superior que entre les dones més privilegiades. De fet, per a les dones que han de compaginar vida laboral i familiar, es demostra que disposar d'una persona contractada per a les feines de la llar té un efecte protector en la seva salut percebuda. Finalment, es demostra que perdre el treball remunerat té més impacte sobre la salut mental dels homes, però no per la menor implicació de les dones en el treball remunerat sinó per la seva major responsabilitat en la unitat familiar que actuaria com element protector.<br/><br/>Conclusions: L'anàlisi de les desigualtats en salut requereix la integració dels marcs de gènere i de classe i, en el cas de la població de 25 a 64 anys, del paper del treball remunerat i del domèstic. Els determinants socials de l'estat de salut de les dones i els homes són diferents i en gran mesura estan determinats per la interaccions amb la classe social i els treballs. |
|---|