«Flor de la luxúria»: la concepció de la femme fatale a l'imaginari del modernisme literari decadent
L'imaginari decadentista europeu de finals del segle XIX i començaments del segle XX, tot influït per la mentalitat misògina de l'època, va establir una contraposició entre dos tipus de dones: una de sacrificada, passiva i pura, representada per la figura simbòlica de l'àngel de la ll...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/175331 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/175331 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Luxúria Dones en la literatura Modernisme Lust Women in literature Art nouveau |
| Sumario: | L'imaginari decadentista europeu de finals del segle XIX i començaments del segle XX, tot influït per la mentalitat misògina de l'època, va establir una contraposició entre dos tipus de dones: una de sacrificada, passiva i pura, representada per la figura simbòlica de l'àngel de la llar', i una altra de perversa, activa pel que fa a l'àmbit sexual, que aspira al seu alliberament i es complau en el propi gaudi. Al Modernisme la femme fatale es va cultivar sobretot dins l'àmbit literari, i dins de les seves derivacions podem trobar la jove verge consumida pel desig, la prostituta o 'flor de llot', la dona satànica, Salomé i les bacants de la decadència o fins i tot la degenerada necròfila. Autors com Jeroni Zanné o Alfons Maseras, entre d'altres, van sentir-se atrets per aquesta dona enigmàtica, fascinant i castradora. A través del recull d'algunes de les seves obres i de la literatura publicada a les revistes periòdiques de l'època, realitzarem així un recorregut per diverses de les tipologies relacionades amb aquest tema. |
|---|