El Territorio escrito, morfología y tensión en el paisaje productivo de Lambayeque

El paisatge productiu de Lambayeque (el Perú) és un palimpsest territorial on l'expansió urbana i l'agroindústria generen una tensió sobre la matriu agrícola històrica. Aquest estudi analitza la morfogènesi del territori per a revelar les seves lògiques formals i establir criteris d'i...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Sánchez Coronado, Alba Taia
Tipo de recurso: tesis de maestría
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:español
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/449254
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2117/449254
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Regional planning -- Peru -- Lambayeque
City planning -- Peru -- Lambayeque
Landscape architecture -- Peru -- Lambayeque
Morfología territorial
Paisaje productivo
Palimpsesto
Lambayeque
Frontera urbano-rural
Planificación territorial
Ordenació del territori -- Perú -- Lambayeque
Urbanisme -- Perú -- Lambayeque
Arquitectura del paisatge -- Perú -- Lambayeque
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Ordenació del territori
Descripción
Sumario:El paisatge productiu de Lambayeque (el Perú) és un palimpsest territorial on l'expansió urbana i l'agroindústria generen una tensió sobre la matriu agrícola històrica. Aquest estudi analitza la morfogènesi del territori per a revelar les seves lògiques formals i establir criteris d'intervenció que superin la zonificació estàtica. S'aplica una anàlisi morfològica multiescalar i multivisor (físic, històric, parcel·lari). A través de la cartografia i el redibuix es descodifiquen les permanències estructurals i les diferents textures de la vall. La recerca demostra la coexistència de dues "escriptures" territorials: una lògica d'adaptació, pròpia de la ruralitat tradicional (bocage, policultius); i una d'imposició, característica de l'agroindústria (macro-lots, monocultius). S'identifica que les fronteres urbà-rurals són les vores on aquesta tensió es materialitza amb major intensitat. Es conclou que el futur sostenible de la vall resideix en el projecte de les seves zones de transició, concebent-les com a infraestructures ecològiques i socials. La recerca obre futures línies d'estudi en les dimensions sociocultural i de governança, així com en el desenvolupament d'estratègies projectuals per a la vora, com la figura del Parc Agrari.