El residu artístic. Utilització i significació en el procés creatiu
[cat] La tesi investiga els residus generats durant els processos de creació artística, considerant-los com l’objecte central d’estudi. Basada en l’experiència de la pràctica artística, la recerca explora la capacitat de reutilització que els artistes fan dels materials o elements sobrants que es pr...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/221902 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/221902 http://hdl.handle.net/10803/694762 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Art contemporani Creació artística Residus Contemporary art Artistic creation Waste products |
| Sumario: | [cat] La tesi investiga els residus generats durant els processos de creació artística, considerant-los com l’objecte central d’estudi. Basada en l’experiència de la pràctica artística, la recerca explora la capacitat de reutilització que els artistes fan dels materials o elements sobrants que es produeixen en disciplines com la pintura, l’escultura, la fotografia o l’art digital, bé sigui reincorporant-los en el mateix procés creatiu. En aquest sentit, es proposa el concepte de residu artístic i s’analitzen les seves utilitats, tipologies i significats en l’àmbit de les arts visuals i en una part del context de l’art con- temporani de l’última dècada. Si bé generalment el residu artístic es pot produir involuntàriament, també sembla que alguns artistes el provoquin, i es crea així el fenomen del que anomeno residualitat: un conjunt d’operacions que relaciona el seu origen amb la seva utilitat en el camp de l’art. En la investigació s’estableixen connexions entre diferents idees provinents de la teoria de l’art i el camp del pensament filosòfic, proposant possibles connotacions que transcendeixin la materialitat de l’objecte d’estudi. Aquestes reflexions permeten conceptualitzar la imperfecció, l’error, l’accident, el rebuig, el descart, l’empremta i l’excedent del procés creatiu com un residu del procés creatiu, el qual, de vegades, es manifesta com un element present en el resultat final de l’obra. Finalment, la tesi inclou una recerca historiogràfica que abasta des de les avantguardes del segle xx fins a l’entrada de la postmodernitat, amb l’objectiu de veure l’evolució i incidència del residu artístic en la creació contemporània. A més, també es presenta un breu estudi sobre la brossa i la deixalla en l’actualitat, abordant la seva problemàtica mediambiental des de la perspectiva de la investigació artística contemporània. No obstant, cal subratllar que aquesta tesi no se centra en la branca del reciclatge artístic, sinó que es proposa explorar les possibles relacions entre el residu artístic i aquestes qüestions, mantenint un enfocament diferent en el seu tractament i anàlisi. |
|---|