Evaluación del impacto de la recarga gestionada de acuíferos con agua regenerada en el acuífero del Baix Llobregat
Aquesta tesi avalua l’impacte de la recàrrega gestionada d’aqüífers (MAR) amb aigua regenerada procedent de l’ERA del Prat a l’aqüífer de la Vall Baixa del Llobregat, una regió costanera mediterrània sotmesa a una pressió creixent per l’escassetat hídrica i la intrusió salina. El treball s’enfoca en...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | dissertação |
| Data de publicação: | 2025 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositório: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | espanhol |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/456886 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2117/456886 |
| Access Level: | Acesso embargado |
| Palavra-chave: | Aquifers Recarga gestionada de acuíferos (MAR) acuífero del Baix Llobregat colmatación contaminantes emergentes Aqüífers Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Geologia::Hidrologia |
| Resumo: | Aquesta tesi avalua l’impacte de la recàrrega gestionada d’aqüífers (MAR) amb aigua regenerada procedent de l’ERA del Prat a l’aqüífer de la Vall Baixa del Llobregat, una regió costanera mediterrània sotmesa a una pressió creixent per l’escassetat hídrica i la intrusió salina. El treball s’enfoca en la caracterització hidrogeològica de l’aqüífer, la quantificació dels volums de recàrrega i la seva distribució espai-temporal, així com en l’anàlisi de l’evolució dels nivells piezomètrics i de la qualitat de l’aigua subterrània, amb especial atenció als contaminants emergents. La metodologia inclou la recopilació de dades històriques, campanyes de mostreig en piezòmetres clau i anàlisis de laboratori per avaluar la qualitat fisicoquímica i microbiològica, juntament amb determinacions específiques de contaminants emergents. Paral·lelament, s’aplica el model numèric HYDRUS-1D per simular la infiltració vertical a través d’un perfil estratificat de sòl, cosa que permet analitzar la propagació del front d’humectació i el paper d’un estrat de baixa permeabilitat. Els resultats mostren augments piezomètrics significatius i modificacions en la direcció del flux subterrani, confirmant una recuperació parcial de l’aqüífer. Així mateix, s’identifica que la colmatació biològica, amb el seu comportament poroelàstic, constitueix el principal factor limitant de la infiltració, descartant la compactació natural del sòl com a causa dominant. Les anàlisis de qualitat de l’aigua mostren que els processos de filtració en el sòl (SAT) contribueixen a l’atenuació parcial dels contaminants emergents, tot i que es remarca la importància del tractament previ de l’aigua regenerada. En conjunt, la MAR al Baix Llobregat es confirma com una estratègia eficaç per reforçar la seguretat hídrica, mitigar la intrusió salina i afavorir una gestió més sostenible del cicle de l’aigua en un context mediterrani vulnerable. |
|---|